El arte en la historia, una guia de Martin Kemp

Al llarg de la història, el que l’art exigeix a l’espectador i el que l’espectador exigeix a l’art ha anat  canviant. El context social i històric d’un moment determinat configura una realitat que afecta en l’art i a la vegada en el públic. Si l’art, l’artista i l’espectador podríem considerar que formen una coalició en constant moviment al llarg d’una història del món canviant, quin paper tenen al llarg de la història? I dins la societat i en el desenvolupament d’aquesta? És el moment de què els especialistes parlin, i qui millor que Martin Kemp, el catedràtic en Història de l’Art de la Universitat d’Oxford i considerat el millor expert en Leonardo, de qui ha escrit infinitat d’articles, llibres i tractats. De la mà de Turner ens arriba el seu llibre El arte en la historia, una obra que es centra en la relació triangular entre l’art, l’artista i l’espectador, amb una mirada envers l’artista com un individu que contribueix al desenvolupament de l’art, del progrés, i per tant, com un creador que influencia en l’evolució dels sistemes moderns, tant econòmics com polítics.

Al situar l’art en la història, com ens suggereix durant el pròleg l’autor, sorgeixen interrogants: l’artífex de les obres és un agent subordinat o bé un heroi autònom de la creativitat? L’obra és en primer lloc i abans de res l’expressió d’una sèrie d’imperatius socials? I fins a quin punt depèn de la comunicació directa i intemporal de valors humans d’un individu i d’un altre? Poden donar-se ambdues a la vegada. Martin Kemp repassa la història de l’art amb un ordre cronològic, posant de manifest que el que fa l’artista està relacionat amb el que hi ha abans, afectant en la nostra visió del passat. L’autor de La ciencia en el arte recorre la história des de l’any 600 aC fins a l’inici del segle XXI per reivindicar i mostrar que l’art està a la història, i que no pot exisitir fora d’ella. Kemp avança per la història de l’art aturant-se en moments cabdals, reflexionant sobre l’instant, l’obra, l’artista i l’espectador, amb la intenció d’explicar-nos del perquè del Guernica de Picasso o dels Horrors de Guerra de Rubens. Les obres d’art van de la mà del moment històric que han sorgit, i tot i que hi ha vincles més subtils i complexes, Kemp reflexiona envers com l’art i la història s’han anat transformat en paral·lel als grans canvis socials, econòmics i polítics que s’han produït en funció de l’art i en la manera d’entendre’l.

El arte en la historia, de Martin Kemp, és una obra de poc més de 250 pàgines que, més que mai, entenc com imprescindible per recordar la importància de l’art com un element vital per entendre la història, però també per reivindicar l’art i l’artista com a parts fonamentals pel progrés de qualsevol societat civilitzada, per tant, exigent i compromesa amb una visió de la vida com un camí d’aprenentatges i constant evolució i canvis. L’art ha de servir per no deixar-nos de preguntar d’on venim, qui som i cap a on anem.