Ara no és temps d’odiar; és temps de lluitar. Aquesta és una de les frases de Juan Salvo, protagonista de El Eternauta. L’autor del còmic argentí és Hector Germán Oesterheld, qui va desaparèixer al 1976 durant els anys del Procès de Reorganització Nacional, nom sota el qual s’amagava la neteja social executada pel feixisme a Argentina. Dit d’una altra manera, a Oesterheld el van matar Videla i el seu ramat feixista. I perquè? Per ser valent i publicar una obra com la que ens ocupa.
El còmic comença amb una nevada mortal que aniquila a tot ésser viu. Només sobreviu qui no entra en contacte amb la neu. La Terra ha estat envaïda per els Ellos , gràcies al domini exercit sobre els Manos, éssers porucs i obedients que moren quan són capaços de rebel·lar-se. A partir d’aquí, només la humanitat serà capaç de salvar el planeta si són capaços d’entendre que “el único héroe válido es el héroe “en grupo”, nunca el héroe individual, el héroe solo”, comreconeixia el mateix autor. Així ho entenen els protagonistes de El Eternauta, Juan Salvo, Favalli i els altres, quan assimilen que la seva capacitat de pensar, organitzar-se i resistir pot vèncer la deshumanització del planeta.
Són moltes les coses que passen durant el còmic, però potser ajudarà entendre el fet que Oesterheld va fer tres versions, i totes tres van coincidir amb les tres dictadures gairebé consecutives que van dominar l’ Argentina: Pedro Eugenio Aramburu, Juan Carlos Onganía y la de Jorge Videla.
El Eternauta (dibuix de F. Solano López en les versions definitives) és un còmic tan entretingut com profund; suggereix la importància de la solidaritat, del col·lectiu i de la fatalitat que suposa la submissió sense crítica al poder establert.