EL LAGARTO ASTRONAUTA. KENNETH COOK
Sajalín Editores
A Kenneth Cook el vàrem conèixer a través del recull de relat humorístics l’Austràlia profunda publicat fa més d’un any per Sajalín Editores, El koala asesino. Gràcies a les seves aventures vàrem descobrir, entre d’altres coses, que les serps no poden amb l’alcohol, que els cocodrils són, sexualment parlant, si fa no fa, com els conills, que els coales són bastant més perillosos del que semblen, i que el seu país està ple d’individus ben extrems, potser, per culpa del clima i del paisatge àrids que els rodeja. Narrador clarivident, transparent, diàfan i eminentment divertit, els seus contes estan plens de surrealisme bucòlic-pastoral, psicodèlia animal i humor absurd.
El lagarto asesino (Sajalín Editores, 2012) és el segon recull de contes de l’escriptor australià del que podem gaudir, amb l’acurada traducció de Güido Sender Montes, autor també de les belles i simpàtiques il·lustracions que acompanyen cada relat. Seguint la línia dels anteriors, continuem trobant-nos amb caçadors a la parra, aventurers poca-soltes, aborígens imprevisibles, animals exòtics i no tant fent de les seves, i, el més important, a un escriptor que interactua amb tots ells per regalar-nos una sèries d’historietes curtes que sorprenen, hipnotitzen i que provoquen el riure encara que no es vulgui. El bo de Cook recorre diferents indrets remots del seu llunyà país, racons que els que hauran anat a Austràlia ni coneixen ni voldrien conèixer: Innamincka, Tumut, Jindabyne, White Cliffs i Broome són alguns dels llocs que l’autor visita per arriscar-se la vida sense que aquest sigui precisament el seu objectiu final. Viatja per agafar idees, vaja sí aconsegueix el seu propòsit, tot i l’esforç i desgast que l’hi suposa. Perquè cal dir-ho, les ha vist de tots colors: ha ajudat a un aborigen a construir un coet per un llangardaix de metre, ha assistit a un duel a mort per un botí d’òpal, ha ajudat a un cangur desagraït a lliurar-se d’un filat, ha presenciat la lluita gairebé a mort entre un porc de mitja tona i un pobre il·lús convençut de que podria amb ell, s’ha jugat la pell al col·laborar amb un intrèpid caçador de búfals amb la peculiar tècnica d’agafar-se de la cua de la bèstia, ha visitat jaciments d’òpal plens de cadàvers amb un tornavís al cap, se les ha vist i desitjat amb wombats, quokkas, búfals, taurons i serps tigres… Kenneth Cook és un autèntic supervivent, i sobretot, un escriptor tan addictiu com imprevisible; a través de les seves històries impossibles atrapa al lector conduint-lo per les situacions més rocambolesques, amb personatges d’allò més peculiars i interessants, individus tan despreocupats i temeraris que traspassen contínuament la barrera de l’estupidesa supina, potser perquè d’estúpids no tenen res. Tot plegat, l’autor ho transmet amb una immediatesa i eficàcia plenes d’humor, convertint una sèrie de relats increïbles com absurdes en vivències tan reals com assumibles, provocant una rialla espontània vital que acompanyarà al lector fins el darrer punt.
Realment, un autor com Kenneth Cook es mereix un lloc a qualsevol estanteria de llibres. El seu estil desenfadat, amb el que narra les hilarants aventures que viu acompanyat de personatges totalment arrelats a paisatges salvatges i oblidats i els perillosos i simpàtics animals de la zona, la proximitat del seu to, la narració, un llenguatge col·loquial, tot plegat, fan de l’autor una opció més que recomanable per aquell que vulgui riure i a gust a través de d’unes aventures llunyanes i envejables.