Alejandro Arís, escriptor i estudiós d’història de l’art, és un cirurgià retirat de renom perquè formava part de l’equip que va practicar amb èxit el primer transplantament de cor a Espanya. Llicenciat en Medicina el 1966 a Barcelona, l’any següent se’n va anar a EEUU, especialitzant-se en Cirurgia Toràcica i Cardiovascular.
Després de viure a EEUU al final dels agitats 60’s i els primers anys de la dècada dels 70’s, el 1974 va tornar a Barcelona amb Jose Mª Caralps per treballar a l’Hospital de Sant Pau. Com el mateix Arís indica, tornar va ser com “tirar-se d’un avió sense paracaigudes, perquè no hi havia infraestructura”; després de quasi un any sense operar, poder realitzar les primeres operacions a cor obert a l’Hospital de Sant Pau, el 1975, va fer que Alejandro Arís es quedés a Barcelona.
Amb la tasca com a Director de Cirugia Cardíaca al mateix hospital, Arís va decidir penjar els bisturís i dedicar el seu temps a la seva altra passió: l’art i la literatura. El 2007 va publicar la primera obra Los Cuadros del Anatomista, títol que mostra les negres intencions d’aquest, a més del seu exquisit gust per l’art. Situada a finals dels 60 als EEUU, tenint en compte algun apunt autobiogràfic, el protagonista de la seva primera novel·la és un metge nordamericà que colabora amb la policia; una sèrie de crims les escenes del qual imiten les pintures de l’anatomista provoquen el desconcert absolut.
A la segona novel·la, editada també amb Suma, Matarratas, fusiona de nou el gènere thriller, els amplis coneixements mèdics i el seu interés per l’art. Novel·la d’intriga roçant la novel·la negra i situada a Barcelona, la trama gira al voltant d’un dia a dia de l’Hospital d’Especialitats del Vallès i dels seus metges i el d’un colombià relacionat amb el narcotràfic amb un pla que afecta a la Sagrada Família. Perfectament documentada, amb una prosa afilada, clara i repleta de contingut que amenitza i enriqueix la lectura, Arís aconsegueix entretenir, sorprendre, intrigar, i sobretot, enriquir; a més de demostrar que el crim perfecte existeix, Arís ens ofereix una guia ràpida d’art i medicina en aquesta novel·la tan adictiva como didàctica. L’entevistem perquè ens expliqui una mica més.
– Vostè de petit sabia que seria cirurgià. En algún moment va arribar a pensar, ja com adult, que es convertiria en escriptor? Què el va empènyer a escriure?
Durant els anys que vaig exercir de cirurgià em van arribar a passar infinitat d’anècdotes i situacions sorprenents. Sempre vaig pensar que hi havia suficient material per escriure un llibre. El l998 Planeta va editar una col·lecció de llibres i d’anècdotes en les que jo els vaig proposar fer les de Medicina. Els vaig enviar un mostrari i van aceptar. Així es va gestar el meu primer llibre Tome una antes de acostarse. Quant al thriller mèdic es va gestar junt amb el Código Da Vinci. Se’m va acudir conjugar crims amb art i va sorgir la meva primera novel·la Los cuadros del Anatomista.
– Quins són els seus referents literaris? Quins llibres són aquells que mai oblidarà i que possiblement han influït en la seva obra?
Els llibres sobre temes mèdics de la meva època d’estudiant: Cuerpos y almas de Maxence van der Mersch, No serás un extraño de Morton Thompson, i tots els de Frank Slaughter, un metge americà que escrivia novel·les sobre hospitals.
– Com metge va explorar l’interior del cos humà. Com escriptor intenta explorar l’interior dels personatges? Com s’enfronta a la construcció i desenvolupament dels mateixos?
Quasi tots els meus personatges estan extrets de gent de la vida real, gent que conec i sobre la que puc escriure, no només des del punt de vista físic, sinó de com pensen i actuen.
– Sent més predilecció per la novel·la policíaca britànica de la primera meitat del segle XX (Christie), més centrada en las classes altes, o per la nordamericana (MacDonald), més pròxima a las classes baixes, també de la mateixa època?
Sens dubte, la britànica. Agatha Christie ha sigut sempre un referent per a mi.
– Ens consta que és seguidor de sèries televisives situades a hospitals. El personatge de Jaume Cervera ens ha recordat al metge de House. Va pensar en ell quan construia aquest personatge?
Una mica. Els dos estan sols i amargats. Però més que House, Cervera és un compendi de tots els cirurgians arrogants que he conegut durant la meva carrera.
– Vostè comenta que li agradaria pensar que el lector, al finalitzar el llibre, és més savi, té més coneixements. De què està més orgullós: de la trama, dels personatges o de la capacitat d’ incloure informació útil i enriquidora pel lector?
Més de la trama i dels personatges. Jo crec que a Matarratas la trama està molt ben lligada i és del que estic més orgullós. Quant a lo de la informació, en aquest llibre m’he moderat. A l’anterior vaig sentir comentaris de que era “massa erudit”.
-Hi ha algun passatge del llibre en el que es fa menció de la dificultat de portar a terme un estudi per un futur medicament. Té alguna opinió al respecte de la indústria farmacèutica? La seva prioritat és curar o guanyar diners?
L’indústria farmacèutica aboca grans recursos dels beneficis per investigació i desenvolupament. Al llibre s’explica com posar un producte nou al mercat és lent i car. Crec que és una pedra bàsica a l’entramat sanitari , encara que, clar està, volen fer diners com qualsevol empresa.
-El tema del terrorisme relacionat amb el narcotràfic i amb un atentat-tapadera el desenvolupa de manera sutil i brillant. Considera que la realitat supera la ficció?
Des de l’ 11-S, la realitat supera la ficció en aquest tema.
– A la novel·la, situada a Barcelona, es percep el seu gust i coneixements sobre arquitectura. A nivell arquitectònic i urbà, què és el que més t’agrada i el que menys de Barcelona?
El meu pare i el meu germà eren arquitectes. A l’hora de dinar a casa meva es parlava d’arquitectura i jo anava absorbint tots els detalls de les xerrades.
El que més m’agrada de Barcelona són les joies modernistes de Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, etc. El que menys és aquesta mania actual de canviar les coses que funcionen: perseguir al conductor, ampliar voreres per les que no passa ningú, reduir espais circulatoris, la promoció d’un transport públic que deixa que desitjar, etc.
– Què és el que més li preocupa quan comença a escriure un llibre?
Que no el llegeixi ningú!
– Per quin/s escriptor/s contemporanis sent predilecció? Què opina de John Connolly, Henning Mankell i Stieg Larsson, tres maneres tant diferents d’entendre la novel·la d’intriga?
M’he llegit els tres de Stieg Larsson i m’han agradat, encara que el tercer se’m va fer pesat. Sobre els altres autors, no he llegit suficient com per opinar.
– Per acabar, vostè té entre mans té un projecte sobre el cor a l’art: ens pot comentar quelcom més sobre aquest treball tan costós i difícil que té entre mans?
Fa cosa de sis anys, el meu amic cardiòleg Valentí Fuster em va aconsellar que explorés l’existència de quadres amb un cor pintat. Des de llavors he reunit més de 150 quadres. Però és un projecte costós, ha de ser editat com un llibre d’art i estic amb xerrades amb algunes persones que estarien interessades en financiar-lo. Només de drets d’autor s’han de pagar uns 12.000 euros. Confio que aviat vegi la llum.
Moltes gràcies pels seus llibres, les amenes lliçons de medicina, i esperem que el mateix èxit que va tenir com cirurgià el tingui com escriptor, com així sembla que serà després d’aquestes dos novel·les.