El fantàstic senyor Guillot (La Magrana), és un conte del gran Roald Dahl (Gal·les,1916-Anglaterra, 1990), un dels millors escriptors per a tots els públics que hi ha hagut mai. Dahl és autor de petites i intemporals meravelles com Els Gremlins, Charlie i la Fàbrica de Xocololata, Jimmy i el préssec gegant, Els Cretins, Matilda i el títol que ens ocupa, entre d’altres. Dahl escriu contes per nens però amb tot l’amor i la intel·ligència; escriu per éssers que estan aprenent i pels quals aprendre és un joc, i no precisament jocs amb comandaments . Com apunt, dir que Dahl va crear una fundació (Roald Dahl Foundation), des de la que es fan aportacions econòmiques per ajudar a nens amb problemes associats al cervell i a la sang; a part, hi ha un museu dedicat a la seva figura, The Roald Dahl Museum, a Buckingshamshire, on va viure i morir.
El fantàstic senyor Guillot, adaptada al cinema per Wes Anderson en la meravellosa Fantastic Mr. Fox (una de les millors pel·lícules estrenada a les nostres sales en el que portem d’any), s’inicia amb la presentació de tres indesitjables que regenten tres granjes, en Pau, en Pol i en Pep. Serien persones del perfil de l’home de negocis que viu perquè el seu negoci no pari de créixer, o el típic que inverteix en borsa per guanyar més i més diners. Un perfil d’ésser humà pel qual Roald Dahl (ni Wes Anderson) tenia ni un gram de simpatia; només cal veure com els retrata (o com retrata els pares i fills a Xarlie, malcriats i egocèntrics tots ells; i què dir dels Gremlins…). Els paios es desviuen per matar al sr. Guillot i a la seva família, qui roba senzillament per poder sobreviure i alimentar als seus.
Els tres malnascuts i ben adaptats a la societat capitalista destrossen la casa del senyor Guillot i viuen per matar a un animal i a la seva família, els quals s’alimenten de, posem un 0,001% de l’aliment que hi ha a la granja. Per alguns, robar un 0,01 és imperdonable, com ho és per en Pep, en Pol i en Pep. Per Roald Dahl (i per Wes Anderson), que et surti el menjar, els diners i l’avorriment per les orelles perquè la teva vida és només acumular i mirar com cada dia tens més beneficis, és més que criticable; i més, avui en dia. Roald Dahl (i Wes Anderson) crea una fàbula on una simple guineu, uns conills, uns toixons i altres animals de sota terra se’n rifen d’aquests personatges i del seu estil de vida.
Clar, directe, diàfan, amb un ritme addient per tots els públics, El fantàstic senyor Guillot és un gaudi per nens i adults… sempre i quan siguin i pensin com Roald Dahl i Wes Anderson. Per cert, en relació al film d’aquest, dir que Fantastic Mr. Fox té un rerefons existencial i el segell propi de Wes Anderson que el conte no té; aquest és més infantil i transparent. Totes dues obres són complementàries i més que recomanables, tot i que el crit a la llibertat i a la lluita en Fantastic Mr. Fox queda més a la vista. La mirada que cadascú tingui de la vida farà la resta. El que queda clar, gràcies a la seva obra, és com se la mirava un rebel com Roald Dahl, i en aquests temps d’hiperacció i frivolitat que corren, on conceptes com el d’entretenir molts l’entenen com no pensar, autors tan amens, senzills i reflexius com ell actuen com ciment pur per aquest món líquid (Zygmunt Bauman dixit).
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=SLtEzpFoBJQ]