Aproximadament vint anys després, més o menys, arriba la continuació o prolongació futurista de Generación X. El Aleph ha publicat en castellà (el 20 de gener ha sortit a la venda) la novel·la de Douglas Coupland, Generació A. Al 1990, Coupland va rescatar l’esperit rebel del jovent a través d’uan obra que va servir de carta de presentació per l’època on el grunge suggeria uns benvolguts dubtes que es centraven en el desencant absolut provocat per la societat de consum. Joves desil·lusionats, desenfocats, representat per una X, símbol de la indefinició. A Generación X ens trobàvem amb Andy, narrador i gran protagonista, Dag, Claire, Tobias, Eivissa i Tyler, individus al voltant dels trenta, outsiders, amb anhels de superar un certa visió del temps i de l’espai, per endinsar-se en un món particular que els oferís unes certes expectatives. L’autor de El ladrón del chicles ens oferia d’aquesta manera un mena de relats accelerats d’una època postmoderna i on ja s’havia d’anar a tot drap per estar a l’alçada de les circumstàncies i costums generals de les societats occidentals. On és l’anomenada Generació X? Si els hippies van convertir-se en yuppies, la suposada rebel·lió dels Individus X ha donat lloc a un hipermodernisme i hiperconsumisme que permet als adolescents i nous adults d’avui en dia superar els nivells d’estupidesa de la Generació X. Sí, efectivament, aquells indivius x són els pares dels adolescents d’avui en dia, amb els mateixos tics i histèria hormonal de sempre, pero amb les urgències i obsessions tecnològiques d’avui en dia.
Generació A és en part una recreació futura de Generació X. Dos epígrafs marquen la novel·la: El primer, de Malcolm McLaren: “Aterrorizar, amenazar e insultar a su propia generación de inútiles. Repente te has convertido en una idea novedosa y que tenga la gente que desea participar en … Desarrollar esto como una historia que puede vender.” El segon, de Kurt Vonnegut: “¿Entonces, pequeños cretinos, queréis un nuevo nombre para vuestra generación? Probablemente, no. Lo que queréis es un trabajo, ¿me equivoco? Vaya, los medios os han hecho un estupendo favor llamándoos la Generación X, ¿verdad? Os habéis puesto a dos pasos del final del alfabeto. Pues, en el presente acto, os bautizo Generación A, el comienzo de una asombrosa serie de triunfos y fracasos como fueron, en su momento, Adán y Eva”. Els protagonistes són de països diferents: Estados Unidos, Canada, Francia, Nueva Zelanda y Sri Lanka. Viuen en un món desestructurat, sense abelles, i totes elles presenten precisament picadures d’aquest insecte. Són captades i internades per un científic amb idees poc clares, de manera que es converteixen en notícia immediata, com sembla ser que volen ser una gran part de la humanitat. Internet ho és tot, i la notícia de seguida corre per tot arreu: els cinc personatges viuen els quinze minuts de fama, quan són posats en llibertat. La influència del mateix Kurt Vonnegut i de J.G. Ballard, l’estil fragmentat i el rerefons crític i fins i tot cínic de Coupland fan la resta.
A continuació podreu veure un vídeo realitzat en motiu de la publicació en anglès de Generación A, on podem veure a Douglas Coupland responent preguntes sobre la novel·la i la idiosincràcia de la mateixa, així com la pròpia com a autor i creador.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=SKCVxd2SOsQ]