LA LLEBRE AMB ULLS D’AMBRE. EDMUND DE WAAL
Quaderns Crema
Fer-se preguntes sobre la família d’un és tan freqüent com no fer-se-les. Ara bé, si algú vol entendre el perquè de moltes coses, ho farà. Avui en dia estem massa pendents del nostre melic, del nostre perfil de facebook i de ser feliços sense preguntar-nos què és la felicitat. Entendre la vida com un procés on el que compta és el com s’enfronta un a les circumstàncies, decisions, llegat i possibles decisions pot resultar bastant més interessant que basar-se en el limitat ‘jo i ara’. No sabem si això és el que li va passar pel cap a Edmund de Waal, però, ho sospitem. Aquest admirat i cotitzat ceramista de Notthingam és l’autor del llibre La llebre amb ulls d’ambre, publicat en castellà per Acantilado i en català per Quaderns Crema, una delícia que és a la vegada una mena d’història de l’art, un llibre de viatges i unes memòries de la seva família, concretament de la seva àvia, Elisabeth Ephrussi, membre d’una dinastia de banquers jueus que va finançar governs, obres públiques i a artistes de l’època. De fet, a l’obra apareixen secundaris com Proust, Monet, Manet, Degas, Renoir, Strausss, Schiele, Rilke, tots ells, amics íntims de la família. Provinents d’Odessa,els Ephrussi varen arribar primer a París, a finals del segle XIX, i després a Viena, a principis del segle XX, i juntament amb la família Rotschild, varen formar una poderosa família. 500.000 còpies venudes al seu país, traduït i venut per 24 països, aquest cop, l’èxit de vendes és sinònim de bona literatura, en la que ha estat una autèntica sorpresa, sobretot pel propi autor, que debutava en el camp de les lletres, i que no ho ha pogut fer amb més èxit.
Tot va començar el 1994, amb la mort del seu oncle. De Waal va heretar del seu oncle 264 figuretes de fusta i d’ivori anomenades netsukes, que com ja sospiteu, provenen del Japó. Aquests petits records tenien una història per explicar, havien vist tantes coses, que De Waal va decidir-se a investigar per saber i compartir què havien viscut durant tants i tants anys els delicats i petits objectes. I així va ser com aquest ceramista, el més prestigiós del seu país, va decidir esbrinar tot el que havia passat mentre els netsukes havien format part de la seva família. I es així com De Waal construeix la història, a través d’aquest record de família que tenen el seu origen al Japó del segle XVI, i que s’utilitzaven per aguantar la faixa del kimono. A partir del segle XVIII, cada artesà dotava a cada netsuke d’un estil propi, és a dir, cada figura era reconeguda segons el seu autor, i les figures podien ser un samurai, una granota, una llebre…
La llebre amb ulls d’ambre està dividida en quatre parts i una coda. L’autor ens situa d’inici a París, l’any 1871, la dels salons, la de l’Òpera de París, on coneixem a Charles Ephrussi, primer posseïdor europeu dels netsukes, el mateix que els va enviar a Viena com a regal de bodes d’un cosí. Posteriorment, ens endinsem a la Viena de principis del segle XX, juntament amb els netsukes, a la Viena d’abans de la Gran Guerra, la dels anys d’efervescència, intel·lectualitat i progrés en forma d’economia, física teòrica, filosofia, dret, psicoanàlisis, l’art en majúscules… L’any 1938 els Ephrussi, víctimes dels nazis, Elisabeth Ephrussi i Hendrik de Waal ho van perdre tot menys la col·lecció d’escultures que van ser amagades dins d’un matalàs. El capítol de l’exil·li, Viena de nou, Kövecses, Tundridge Wells i Viena un altre cop, el llarg i vital periple a Tòquio, que s’estén fins el 2001, i posteriorment, la coda, on es narra les vivències a Odessa i a Londres, arribant el 2009, completa un intens, amè, modest i enginyós llibre que repassa les cinc últimes generacions dels Ephrussi-De Waal,
De narració pròxima, la novel·la, és, a més una descripció del procés creatiu, per tot el que va haver de suar i treballar el seu autor per poder completar aquesta basta i documentada aproximació per la vida de la seva família al llarg de gairebé cent cinquanta anys. Obsessiu, empàtic, analític, De Waal ens guia amb grans dots d’historiador i de mestre pels diferents indrets, racons, localitzacions, ciutats i països, i també festes, sales, trobades, reunions, guerres i post-guerres on la seva família va descobrir el millor i pitjor de la condició humana. Novel·la d’auto-coneixement, l’autor plasma a través d’un llenguatge precís, detallat, elegant el vehicle ideal per descriure situacions, objectes i vivència de forma acurada, honesta i més que entretinguda. Les guerres, la cultura, l’educació, les diferències de classe, els canvis que ha patit el món… tot sona tan real, tan veraç, tan autèntic, tan cert… tan com tot el que han viscut els estimats netsukes. La llebre amb ulls d’ambre és només la història d’una família; i és només la història dels darrers 150 anys del nostre món.
Arriba el 10è In-Edit!
