B. Traven va utilitzar el pseudònim Ret Marut per dirigir el diari Der Siegel Brenner (El albañil), fins que va haver de fugir per dir masses veritats. Amb obres com El Tesoro de Sierra Madre i La nave de los muertos, totes dues recuperades per Acantilado Editorial, no queda cap dubte que B. Traven tenia ben clar que a un món amb barreres, controls i autoritarismes estúpids que limitessin la creativitat i la llibertat calia donar-li la volta. Aquest escriptor, periodista, fotògraf, viatger i home, que per damunt de tot detestava tenir a un inútil que el manés, va fer el que va voler i va escriure el que pensava, pensant molt el que escrivia. Va néixer a Alemanya, va viure als EUA, fins que va marxar a Mèxic, on va morir al 1969. Un autèntic rodamón de volta de tot i sense cap ganes de mossegar-se la llengua.
La nave de los muertos dóna arguments per donar i regalar sobre l’actitud de B. Traven. Tot i que ens podem enganxar els dits, i també té la seva part atractiva, afirmem que és més que admirable que un escriptor com ell no s’interessés per res més que per escriure, sense voler ser conegut ni reconegut. La seva mirada era incisiva, crítica i autèntica. Incisiva? “Lo que más me gustaba imaginar era…como le quitaban al bestia de Bob todas las cosas de las que se había apropiado y le sacudían una buena trompada a su patético careto de niño mimado para que se le pasaran las ganas de hacer muecas y no volviera a soltar esas risitas estúpidas risitas en toda su vida“. Crítica? “Nuestro afán de emular a los demás tiene la culpa de que la humanidad no haya hecho auténticos progresos en los último seis mil años… El hijo emula al padre. Fin de la historia… Sólo lo que se hace de manera distinta a como se venía haciendo, sólo lo que se piensa de manera diferente a como se venía pensando, a pesar de las protestas de los padres, los papás, los santos y los responsables, logra abrir nuevas perspectivas para la humanidad y la mantiene en la fe de que un día, aunque sea lejano, se vislumbre algún progreso. Ese día llegará cuando el hombre dejen de creer en las instituciones, en las autoridades y en las religiones, tengan el nombre que tengan“. I autèntica? No vol quedar bé ni ser l’amic de tots. B. Traven transmet directa i obertament el que sent, com hem pogut comprovar amb la reproducció d’alguna de les seves línees. Sempre ens queda discutir i argumentar, que és molt més interessant que callar i quedar bé.
La nave de los muertos gira en torn a un mariner, Gerard Gales, protagonista total, que desembarca al port d’Anvers, i en una nit d’alcohol, perd la noció del temps i perd el seu vaixell, el Tuscaloosa. Es passeja per Europa sense res, perquè els papers es van quedar a bord del Tuscaloosa. Durant dies i dies la policia fa amb ell el que vol. No té papers, per tant, està mort. Així ho sent Gerard Gales, qui maleeix l’administració pública, els polítics i la falta d’humanitat i intel·ligència que regeix un sistema on tot es basa en els diners, els papers, l’aparença i tenir poder per fer i desfer amb fredor i mala llet. B. Traven reflexiona en veu alta sobre un món sense sentit. El seu protagonista, Gerard Gales, finalment troba el sentit a bord del Yorikke, que és el vaixell dels morts, el vaixell on van embarcats els éssers que la societat considera despreciables, però és finalment, amb qui Gerard Gales, troba companyia, afecte, comprensió i humanitat.
La nave de los muertos, un llibre atemporal que es converteix en tota una lliçó d’humanisme crític. Una prosa neta i directa permeten al lector conèixer un punt de vista tan honest com autèntic sobre la vida. B. Traven és un autor que només pretén escriure sense pretensions, però que per talent i punt de vista diu i suggereix un munt de reflexions sobre la vida de forma senzilla i natural.
