MADOFF & CÍA. VVAA
errata naturae
Lladres, lladres i més lladres. Tots els que us proposeu buidar bancs, caixes, estalvis, capitals, d’aquí i d’allà, amb l’admiració, el beneplàcit i el vot d’una part de la ciutadania. Lladres, lladres i més lladres. Tots els que heu deixat el sistema en números vermells, de dalt a baix i de baix a dalt, fent creure a alguns que el que estem vivint és una crisi… I vet aquí que ens trobem amb una recopilació dels millors lladres i estafadors de la història del capitalisme. No hi són tots, potser no hi són tots els que més varen robar, però, com a iniciació als admirats camins, vivències i racons dels robber barons més cobdiciosos, implacables i imparables, l’obra publicada per errata naturae, l’excel·lent Madoff & Cía. Vida y milagros de los hombres que cometieron los grandes fraudes de la historia del capitalismo, és una útil, suggeridora i idònia guia per conèixer alguns dels grans xoriços de guant blanc i compte corrent multimilionària més increïbles que ha patit el nostre estimat i exprimit planeta.
John Law, Robert Wilson, Jay Gould, Charles Ponzi, Ivar Kreuger, Anthony De Angelis, Paul Marcinkus, Jérome Kerviel, Cas Enron i Bernard Madoff. Ells són els protagonistes d’aquest àcid i incisiu recull de relats on el lector més benèvol pot arribar com algú pot arribar a entendre que el triomf a la vida consisteix en guanyar els màxims diners possibles, com sigui, i passant per sobre de qui sigui, encara que calgui enfonsar a tot un país o fins i tot, continent. A aquestes alçades ja sabem que el forat negre provocat a l’economia mundial per la caiguda de Lehman Borthers, Fannie Mae, Freddie Mac i AIG va ser una mena de cop d’estat ideat per les altres esferes per assolir en pocs anys el poder absolut de l’economia mundial. Ara bé, aquesta pel·lícula ja s’havia vist segles enrere, a menor alçada, des de que alguns varen detectar les llacunes que té el capitalisme per controlar als caníbals financers. John Law, sense anar més lluny, el primer protagonista del llibre en qüestió, durant la primera meitat del segle XVIII, a través de la Companyia Mississippi, aplicant els seus basts coneixements envers les lleis del crèdit, va situar la monarquia francesa al límit del més absolut crack a base de l’especulació més bàsica i coneguda per tots a dia d’avui, un tipus d’estafa que sembla ser que fa més de 200 anys podia funcionar tan bé com encara funciona actualment. Després d’inflar el deute públic a valors impossibles, Law va haver de sortir per potes del país, en una mostra de dignitat que no existeix en el nostre desgastat segle XXI. Timadors com Robert Wilson, qui durant la febre de l’or del segle XIX s’aprofitava de passerells o desesperats que es creien les falses bones noves sobre falses localitzacions per trobar el tresor més preuat; devoradors de capitals com Jay Gould, qui va observar que fer-se l’amor i senyor del sector del ferrocarril li solucionaria la vida, sense valorar conseqüències i forats negres; linxs com el rei de demano aquí però ho torno allà Charles Ponzi, que va arribar d’Itàlia amb una mà davant i l’altra darrere però que el fet d’entendre la vida com un gran taulell de monopoly l’hi va permetre guanyar en un any 15 milions de dòlars; el rei dels mistos i estafador nat Ivan Kreuger, poliglota, un quiet man autèntic, protagonista del ‘crash de Kreuger’ a Wall Street, i que va obligar a crear una llei per reforçar els controls de totes les companyies que cotitzaven a borsa, per si apareixia un altre suec tan perillós com aquest, tot i que finalment va ser honest i va fer un gran servei a la humanitat esborrant-se del mapa amb un tret; Anthony De Angelis, l’amic dels porcs, artífex de l’estafa de l’oli d’oliva; els draps bruts del banc de déu, el pervers Paul Marcinkus, qui va convertir el Vaticà, pels voltants dels vuitanta, en el centre de les estafes de l’època, Jérome Kerviel, o el Robin Hood de la Sociéte Generalé, el famós i explícit Cas Enron, que posa amb el cul enlaire tot el sistema capitalista vigent; i, per últim, el gran tauró blanc, Bernard Madoff, que necessitaria una enciclopèdia, perquè ell sol va robar 50 mil milions de dòlars; tots ells formen la llista de lladres i estafadors, una mena d’antologia selecta de criminals de l’economia dels darrers 300 anys.
Madoff & Cía és amè, lúcid, divertit, explicatiu, didàctic, i una mostra més de que o bé la condició humana ha nascut per viure en un sistema com el capitalista o bé el capitalisme ha estat concebut de tal manera que només un animal com l’ésser humà és capaç de sobreviure’l i corroborar el que per exemple ens diu algú com Eduardo Galeano: L’ economia mundial és la més eficient expressió del crim organitzat. Els organismes internacionals que controlen la moneda, el comerç i el crèdit practiquen el terrorisme contra els països pobres, i contra els pobres de tots els països, amb una fredor professional i una impunitat que humilien al millor dels tira-bombes. Les guerres i les estafes han tingut i tenen molt a dir en la història del nostre món. I aquest llibre és una altra prova de que la història es repeteix, es repeteix, i es repeteix i es repeteix…
