Antonio Cisneros va morir el passat 6 d’octubre. El poeta peruà, un dels membres de l’anomenada Generación del 60 de la literatura del seu país, un dels escriptors més importants dels darrers 50 anys al seu continent i autor de Comentarios reales, Canto ceremonial contra un oso hormiguero, Agua que no has de beber, Como higuera en una campo de golf, El libro de Dios y de los húngaros i Las inmensas preguntas celestes, deixa un llegat artístic imprescindible per entendre la literatura del seu continent. Cisneros, per damunt de tot, va ensenyar a viure des de la poesia, fent del seu ofici d’escriptor el seu estil de vida i pensament, sempre clarivident, crític, irònic i amigable. Poeta de referència a Amèrica Llatina des dels anys, editor d’importants suplements culturals durant la mateixa dècada com ‘El Caballo Rojo’ i ’30 días’, cronista i assagista de diverses revistes, el peruà a més també va exercir de periodista, guionista, traductor i catedràtic. Referent de les lletres pel seu estil càustic, va crear escola, ja que es pot considerar el mentor i mestre del grup anomenat La Sagrada Familia, entre els que hi trobem els poetes Edgar O’Hara, Carlos López Degregori, Luís Rebaza i el narrador Willy Niño de Guzmán, entre d’altres.
El buit que deixa Antonio Cisneros és enorme. Ara bé, gràcies al naixement d’una editorial independent de Barcelona especialitzada en poesia, kriller71 ediciones, serà possible recuperar i reivindicar la figura del peruà. Como higuera en un campo de golf , Premi Casa de las Américas el 1968, any de la seva publicació, ha estat reeditat a través de la citada editorial, un regal literari que permetrà a iniciats i no iniciats en la poesia i en el món literari de Cisneros submergir-se de ple. Irònic com sempre, l’autor es serveix de la desmitificació de la cultura, de la història, del sistema i en general dels intocables del nostre món per construir un poemari irreverent, transgressor i punyent també amb la poesia excessivament rígida i distant. El poeta utilitza una subtil però definitiva ironia fer conrear la desmitificació. Com? Utilitzarem les paraules d’Umberto Eco que expliquen aquest com? de la desmitificació: associant el concepte a una crisi del que és sagrat i a un empobriment simbòlic d’ aquelles imatges que tota una tradició iconològica ens havia acostumat a considerar como carregades de significats sacres, el que es pretén indicar es el procés de dissolució d’un repertori simbòlic institucionalitzat. Cisneros, en poques paraules, desfà l’encanteri del que ens havien venut com quelcom únic i majestuós, a través de versos desencadenats i altruistes que suposen un autèntic crit al pensament lliure.
Como higuera en un campo de golf és un dels primers libres publicats per kriller71 ediciones (a través de la qual també podrem assaborir Atzavara de María Rosa Maldonado, i pròximament, Yo iba a ser Homero de Paulo Leminski i Instanto d’Arnaldo Antuntes). Antonio Cisneros no marxarà mai, i així es posa de manifest quan el tornem a llegir.
Volviendo a lo que dije
Ordeno mi biblioteca, mi discoteca, mi hemeroteca,
dejo de fumar, de tomar, de escupir en el suelo
sales para el aparato digestivo, para el páncreas,
y al hígado lo dejo entre su caja, limito sus funciones,
me acuesto y me levanto como un gallo
en un país solar, gimnasia cada día,
y pienso en todo el mundo, y nunca en mí.
(¿Ante quién te disculpas, pelotudo?)