Secrets de Guerra, de Nicolás Valle

SECRETS DE GUERRA. NICOLÁS VALLE

Ara Llibres

Per la majoria d’homes, la guerra es la fi de la solitud. Per a mi és la solitud infinita. Amb aquesta cita d’Albert Camus, el periodista Nicolás Valle ens convida a submergir-nos en el seu sincer, cru i vital llibre sobre la seva experiència com a corresponsal de guerra, aquest Secrets de Guerra (Ara Llibres, 2012). Des de que va trepitjar per primera vegada un territori en conflicte, el 1989, en la guerra del Sàhara Occidental, des d’aleshores ha cobert, entre d’altres, els conflictes balcànics, la guerra d’Afganistan, l’atac israelià a, sud del Líban, la guerra de Geòrgia i les revoltes democràtiques al món àrab. Aquest amant del continent africà, el que considera la seva pàtria, ens ofereix en el que és el seu primer llibre una àmplia perspectiva del seu ofici i del preu d’informar en zones de perill.

Des del moment en el que el periodista de guerra posa els dos peus a terra de conflicte, i es posa a treballar, ha de tenir clar, en primer lloc, que la guerra és esperar. Aquesta és la primera llei no escrita de la guerra. Els exèrcits esperen, els periodistes esperen, inclús, els civils esperen. La calma tensa pot resultar demolidora a tots nivells, però, això és la guerra. La segona llei no escrita és que els dos bàndols bel·ligerants s’eviten mútuament al màxim. Les ofensives ocupen només un cinc per cent del temps total de les guerres modernes. L’eficiència destructiva contra l’enemic ha de ser màxima, per tal d’estalviar al màxim les baixes pròpies. La guerra pot ser moralment avorrida. Els milicians esperen i jo també espero. Només cal estar despert i no adormir-se. Estar despert i no… Estar despert i… Estar despert… Estar… Valle desprèn una honestedat i humilitat esfereïdores, lluny de cercar al drama ni l’heroïcitat, deixant ben clar en tot moment que la guerra és la fi de tot. Perquè la mort té ulls, arriba, tan autèntica i tan absoluta, i a més, camaleònica, capaç de presentar-se amb infinitat de cares. D’aquesta manera, el periodista ens fa entendre el moment que va passar a Sarajevo, quan se li va presentar amb passa-muntanyes i els ulls clars, en un dels moments on el lector sent quina és la sensació que ha d’afrontar en el dia a dia els Nicolás Valle, Rober Fisk, Mercedes Gallego, Jon Sistiaga, Jaume Roura, etc.

Perquè la fi de la història és la desgràcia, la incertesa, les tenebres, el darrer sospir del crepuscle. La guerra dels Balcans varen ser l’escola de la guerra més brutal que va donar el tret de sortida a la carrera professional de Valle. Les descripcions del que va viure i patir, posen, efectivament, la pell de gallina. Ara bé, sorprèn com és capça de recordar algun bell moment. No va ser als Balcans, va ser a Afganistan, quan va sentir com estimava la seva vida, la seva família, la seva feina, i inclús, el que estava veient en aquells moments, que era una vista pacífica de la natura, mostra de que la guerra pot esdevenir, evidentment, en preciosos paratges il·luminats per un sol radiant. En aquest mateix conflicte la tasca del corresponsal de guerra va donar un petit gir. Valle considera que la crònica ha de ser el gènere essencial, però a Afganistan es va posar de moda el directe, intervencions on el periodista acaba sent el protagonista i no pas els fets. La perspectiva que mostra és la del que estima el seu ofici, com dèiem, i així s’entén la seriositat amb la que es prem la seva feina, la d’informar i centrar-se en el que passa en el país en qüestió.

No falten consells pels que vulguin ser algun dia periodistes guerra, ni l’elogi a un dels més grans de la seva feina, Robert Fisk, ni alguns secrets inconfessables, ni l’avís que dóna la història quan salta pels aires un conflicte, ni el silenci que sovint tenyeix alguna que altra guerra, així com el perill de deixar fer sense intervenir (com en el cas de Síria). I encara hi trobareu molt més, en una obra que a través d’aproximament 250 pàgines ens aproxima al dia a dia d’un corresponsal de guerra, de forma impactant però veraç, amb tots els detalls i matisos, però sense grandiloqüències ni paraules buides.

Secrets de Guerra de Nicolás Valle és un recorregut per les vivències d’un dels nostres corresponsals de guerra més admirats, un diari, anecdotari, guia i obra no mancat de reflexió, que ens endinsa en el món d’una de les professions més arriscades i importants dels mitjans informatius: la dels periodistes que ens expliquen, amb les seves cròniques, quan, com i perquè els pobles són capaços de matar-se.