L’art que perdura és el que ha de servir de referència per autors i consumidors de cultura. Cadascú dota a un llibre d’una mirada, però si Shakespeare, Voltaire, Tolstoi, Dickens, Unamuno i London són considerats escriptors imprescindibles per entendre la literatura, el motiu és, per damunt de tot, la capacitat de narrar trames que evoquen a temes universals de forma diàfana, profunda, referencial i didàctica, i sobretot, crítica des del punt de vista humà i/o social. Lev Tolstói, amb l’assaig Qué es el arte?, diu: “Si un home acaba compartint l’estat d’ànim de l’autor, si sent aquesta emoció i aquesta unió amb els altres, l’objecte responsable és l’art; però si no existeix comunió, si no hi ha unió amb l’autor i amb els altres, no ho és”.
Stone Junction és la tercera novel·la de Jim Dodge, publicada originalment el 1990. Alpha Decay, sota el títol Introitus Lapidis, va publicar-la per primera vegada al nostre país al 2007. A principis de 2011, la mateixa editorial l’ha reeditat, amb el mateix títol original, dins de la col·lecció Héroes Modernos. La novel·la recupera l’estructura i ritme narratiu dels clàssics d’aventures a l’estil d’ Stevenson (per exemple, El Club de los Suicidas), amb una capacitat que recorda a la de Jack London (em ve al cap Asesinatos SL) per captar l’essència i contradiccions dels personatges, i s’ocupa de temes cabdals de la humanitat, i amb un esperit desinhibit i desafiant, on una sèrie de personatges trenquen les normes de forma exaltada, premeditada i convincent, mostrant l’altra cara de la societat, la dels que no volen passar pel filtre globalitzador i aniquilador del sistema.
La trama d’aquesta epopeia d’inadaptats, a grans trets, s’entén a través d’Annalee Pearse, una adolescent amb personalitat suficient per desobeir ordres estúpides per algú amb dos dits de front com ella, que decideix fugir amb el seu nadó (Daniel) d’un orfandat regentat per una monja amb ànima de dictadora. Annalee no perd el temps i s’escapa amb Daniel, i pel camí, es troba amb Smiling Jack, un fora-llei amb ganes de viure i respirar llibertat. De seguida s’entenen, de manera que Smiling Jack li ofereix a Annalee i al seu fill ocupar-se de Four Deuces, una casa a la muntanya apartada de tot i tothom que acull a una sèrie de personatges que tenen dos punts en comú: són també fora-lleis i com Smiling Jack, són membres de l’AMO (Associació de Mags i Fora-lleis). Accepten, de manera que mare i fill passen a formar part de l’associació, circumstància que permet al petit Daniel veure i conèixer món a través dels ulls d’una sèrie d’individus que no tenen prou amb el que els ofereix el sistema, i que per tant, el combaten per canviar-los. És així com coneixen a Shamus, un activista antinuclear que vol robar tot el plutoni del món per acabar amb l’era nuclear. Preparen un atemptat que no surt com tenien previst, i com a conseqüència d’aquest, Daniel es fa gran, i amb interrogants personals i existencials per resoldre, es converteix en protagonista i peça clau de l’AMO, demostrant que reuneix les condicions necessàries per ser considerat l’ésser escollit que haurà de capturar un valuós diamant, una mena de pedra filosofal a través de la qual haurà de descobrir qui és i el perquè de la història de sa mare, de Shamus i d’AMO.
La història pretén provocar i posar en conflicte unes normes imposades, que són les que tots coneixem, per tal d’aprendre a ser competitius amb la intenció d’esdevenir ésser productius i consumistes, i sobretot, perquè ens adoctrinin amb una sèrie de lleis i regles que haurem d’obeir sí o sí per poder ser individus respectats i respectables, reconeixent, per damunt de tot, que qui no segueixi aquest camí es convertirà en un antisistema. Amb elements evidents de còmic, que ens evoquen a Los invisibles de Grant Morrison i La liga de los hombres extraordinarios d’Alan Moore, tot i que la presència del concepte l’ Übermensch de Nietzche, és a dir, el super-home definit com un individu solitari, independent i amb personalitat i capacitat per traçar-se ell mateix un camí, mostrant l’actitud individualista i poderosa que finalment dóna sentit a la vida, possiblement és l’element més important d’una obra que resulta ser un vital crit a la rebel·lió i a la llibertat. En algun moment l’obra resulta ser un aparador d’ideals, d’utopies (recordem que deixen de ser-ho quan es fan realitat), d’actituds provocatives, mantenint en tot moment un esperit alliberador i incorrecte, des del punt de vista de la societat corporativista i hipòcrita que vivim. A Stone Junction no hi ha espai per la subtilitat i sí per la suggeridora reflexió envers la invisibilitat dels que executen els mecanismes de poder.
Desobeir és una obligació moral quan contradir una norma o un ordre significa actuar de forma ètica i virtuosa; qui actua ‘malament’ sabent que realment està fent el bé, aquest és el fora-llei. Aquest és un dels pilars des d’on Dodge construeix aquest safari d’aventures i personatges que van amb la bandera de la contracultura fins al final. Rebel·lar-se o morir adquireix cada dia més sentit, i trobar-se amb novel·les com Stone Junction, on es parteix d’un punt de vista tan vital com evident: la única actitud que val per reivindicar una justícia i una llibertat és la crítica, exigent, rebel, pro-activa i compassiva. Jim Dodge, mantenint en certa manera el discurs de la generació de Kurt Vonnegut ho té clar, i manté aquest esperit, tot i viure en un planeta com el nostre, on la comoditat, la covardia i el futbol minven les possibilitats de reacció.
Si s’actués com actua Daniel, preguntant-se qui és i el per què de tot plegat, potser s’acabaria amb la indiferència social. Com a mínim, la literatura segueix lluitant per creure en que algun dia les regles del joc canviaran. Jiddu Krishnamurti ho deia clar, afirmant, més o menys d’aquesta manera, que només algú malalt pot adaptar-se a un sistema malalt. I aquí potser és on neix la possibilitat de que Stone Junction sigui un clàssic: per la honesta i passional capacitat de suggerir que un sistema injust i malalt no té capacitat per decidir on comença i on acaba la llibertat d’acció i pensament d’un individu racional, tolerant i respectuós amb la vida humana.