UN DÍA LOCO EN LA VIDA DEL PROFESOR KANT. J.P MONGIN i L. MOREAU
Errata Naturae
Llegir a Immanuel Kant, autor d’obres cabdals com la Crítica de la Raó Pura i Crítica de la Raó Pràctica, imposa un respecte desmesurat. Avui en dia, dóna l’errònia sensació que parlar de filosofia resulta pedant; serà la falta de costum, i els temes que ens preocupen o ens interessen estan ben allunyats de la metafísica, la lògica, l’existència o la raó? Potser, preguntar-nos per la veritat o el perquè de tot plegat ja no importa. Ara bé, la filosofia és una disciplina tan necessària com sectària, i valdria la pena donar-li una oportunitat, i més si ens l’apropen amb vocació didàctica. I vet aquí que Errata Naturae ha estrenat la col·lecció Los Pequeños Platones, dins de la qual hi trobem el títol Un día loco en la vida del profesor Kant, obra amb vocació didàctica que a través d’un conte ens apropa al pensament del geni de Königsberg. Sempre és interessant, ara més que mai, recuperar a un filòsof com Kant, qui considerava que l’home és i ha de ser tractar com un fi i mai únicament com un mitjà; l’ètica kantiana es basa en aquesta consideració axiològica de l’home: la bondat moral resideix en l’actitud coherent amb la realitat de la persona. En definitiva, per Kant, la bondat és el que dóna sentit a la nostra existència, i sense ella, no som res.
El conte, il·lustrat amb uns atractius dibuixos infantils però no tant, pel concepte, forma i intenció, explica la historieta d’un gran estudiós de la ment del home que cerca la veritat a través de la raó. La seva precisió i capacitat per ser meticulós en el seu dia a dia tenyeix per complet la vida a la seva ciutat. A Königsberg, la gent no mira el rellotge; simplement mira a Kant, i segons on està i què fa Kant, la resta de la ciutat es mou. Professor, investigador i filòsof, Kant es desviu per entendre l’ésser humà, sense trobar cap altre al·al·licient i motivació que endinsar-se en els seus llibres i experiments per tal de trobar explicació a tot plegat, portant a extrems llavors no coneguts la filosofia racionalista i empirista, sent d’aquesta manera precursor de la filosofia analítica. Enfoscat en els seus estudis, capficat com ell sol en els seus descobriments, el jove Kant només té ulls i neurones per assimilar el món que el rodeja. ‘On s’amaga la veritat?’, es pregunta l’Immanuel. Les discussions amb col·legues, amics i camarades no fan avançar al jove filòsof, tan concentrat en desxifrar la realitat en el seu estudi i laboratori, on experiment amb el que va descobrint dia a dia. Ara bé, quan més convençut està de que res podrà torçar la seva voluntat per conèixer la raó de tot plegat, apareix el sentiment més irracional i incompressible de tots, o almenys, un dels més desconeguts i misteriosos, que no és altre que l’amor. De totes les coses incomprensibles, qui li anava a dir a Kant que una dona simbolitzaria la incapacitat de l’ésser humà per entendre la realitat? És més: l’amor va empènyer a Kant a acceptar que a la vida hi ha més alegries a part de les que dóna el coneixement.
Com un bon conte, Un día loco en la vida del profesor Kant, de Jean Paul Mongin i Laurent Moreau, ens aproxima a l’univers kantià amb un to lúdic, una forma amena i una proximitat que permeten rebre un iniciàtic i saborós primer plat sobre Kant sense necessitat de tenir un coneixement intocable sobre filosofia ni sobre el seu pensament. Ens han quedat clars uns quants conceptes: La dignitat és un concepte implícit d’humanitat; pertànyer al gènere de l’home implica per tant ser digne, i si no hi ha dignitat, no hi ha humanitat, no hi ha persona; el respecte és l’únic sentiment moral, i a la vegada, racional, per tant, el respecte cap a les persones i cap a les coses determina una llei moral que s’entrellaça amb la voluntat de les persones per fer el bé, que per Kant, és ser bondadós amb els altres, sense excepció; aquest llei moral és el que ens dota de dignitat, i el que ens permet ser persones.
Kant, com a mínim, va trobar les preguntes que ens hem de fer per entendre-ho tot: Què puc saber? Què haig de fer? Què puc esperar? Què és l’ésser humà?, que són les que ens trobem al seu Lliçons de Lògica. Ara bé, potser, ell mateix es va adonar que la raó sense experiència, de poc serveix, i que, finalment, la realitat de les coses és, en ella mateixa, un noümen inabastable per l’ésser humà. L’obra de Jean Paul Mongin, amb les il·lustracions de Laurent Moreau, en canvi, es fenomenal, de fenomen: perquè s’entén perfectament i perquè permet mantenir a Kant a l’abast de tothom. Un magnífic regal per nens, joves, adults, i en definitiva, per tots els que tinguin ganes de tenir una pinzellada de Kant a casa. Recomanat a lectors de 9 anys cap endavant.
Un últim apunt: com dèiem al principi, aquest llibre s’ha publicat en el marc de la citada col·lecció Los Pequeños Platones, de l’editorial Errata Naturae, dintre de la qual també trobem, de moment, El filósofo-perro frente al sabio Platón i El fantasma de Karl Marx.
