La dècada dels 80 va ser un temps de contrastos molt pronunciats. Per una banda hi havien productes marcadament comercials dels grups pre-fabricats del moment i de les anacròniques figures ja irreverents creativa i artísticament parlant: Duran Duran, Tina Turner, Phil Collins, Dire Straits, Simple Minds, Europe, Spandau Ballet, INXS o Bon Jovi. A l’extrem oposat, ens trobàvem grans noms dels 70 que encara seguien en bona forma i grups joves que marcaven l’evolució de la música pop-rock: The Clash, Sonic Youth, The Smiths, R.E.M., Nick Cave and The Bad Seeds, Jane’s Addiction o Ramones. Al final d’aquells anys, evidentment, els que van sobreviure i van acabar definint els temps que vindrien varen ser les bandes que es poden incloure en aquest segon grup, a més de les citades. No oblidem els anys de heavy més pesat, l’anomenat thrash, que va viure els seus millors anys gràcies a bandes com Metallica i Slayer. No obstant, la dècada dels 80 és un època de transició, que tristament es recorda com una dècada hortera, per culpa de les exagerades ganes de modernitat i l’intent de borrar del mapa l’esperit de canvi i revolució que varen marcar les dècades dels 60 i 70. S’entrava de ple en l’època de la societat del benestar i la música no va poder evitar-ho. Probablement per això, una série de grups van apostar per donar-li a la música rock el verdader statuts que es mereixia i van tornar amb força els circuits undergrounds, que tants bons resultats van donar en les dècades dels 60 i 70.
A continuació, us deixem amb 100 discs de la dècada dels 80 que creiem varen contribuir a canviar el rumb de la música i van lluitar contra els new-romantics, l’A.O.R., cantants de fira milionaris, el pop estil Roxette, els Level 42, Whitney Houston, Bros, les balades d’ Scorpions, les hair-bands de Los Angeles, i els solos de guitarra de Mark Knopfler.
3 Comments
Comments are closed.