Després de 10 anys de la seva darrera actuació, la qual va ser pel 50è aniversari de Brian Setzer, els Stray Cats han tornat, i amb nou disc ja a la venda, el primer en 25 anys. 40 és el seu títol, i 40 són els anys de la seva formació, quan el mateix Setzer, Lee Rocker i Slim Jim Phantom varen decidir unir-se per rememorar, reivindicar i ressuscitar la música omple de sentit la seva existència. Dit això, petit parèntesi: els Stray Cats seran els caps de cartell indiscutibles (amb permís de The Cult) del proper Azkena Rock Festival.
Els dos grans moments artístics dins de la trajectòria dels Stray Cats són l’àlbum de debut , Stray Cats, publicat el 1981, i Rant N Rave with the Stray Cats, publicat el 1983, i disc amb el qual varen confirmar-se com la sensació del moviment revival dels 50. El primer disc és una autèntica orgia rockabilly. L’energia i força de temes com Runaway Boys, Rock This Town, Stray Cat Strut o Rumble in Brighton situava a la banda novaiorquesa a l’epicentre del revival rockabilly, un epicentre que amb la seva immediata col·laboració havien situat a Londres. A finals del 70, amb la banda encara poc madura, però ja havent tocat al CBGB’s i al Max’s Kansas City, els Stray Cats varen decidir mudar-se a Londres amb una mà darrera i una altra al davant, literalment. The Phoenix, a Cavendish Square, o el Camden Workers Social Club, eren alguns dels llocs on varen fer de Londres the place to be pels rockabillies de l’època. Els inicis varen ser dur, amb nits dormint a Hyde Park o a sales de cinema. Dos mesos després de la seva arribada a la capital anglesa, els segells varen començar a interessar-se en produir el seu primer treball. I finalment, el 1981, graven el seu primer disc amb la britànica Arista Records, amb Dave Edmunds a la producció. Va ser el punt i a part. A partir de llavors, ningú es volia perdre els seus incendiaris directes. Són famoses les aparicions entre els convidats Vips dels seus concerts d’alguns dels membres dels dinosaures del rock d’aquell moment, com els Stones, The Who, The Kinks o Led Zeppelin. Així va ser, els Stray Cats van ser al capdamunt del rock n’ roll durant un breu i vibrant període de dos anys.
El seu segon disc als EUA (l’inesperat gir al Rhythm and Blues amb l’irregular Gonna Ball gravat a l’illa caribenya de Montserrat només va sortir al Regne Unit i Built for Speed és un recopilatori), Rant N Rave with the Stray Cats, ens va oferir el millor i pitjor de la banda: per una banda tornen a oferir unes cançons al nivell del seu àlbum de debut, però per l’altra és el treball que va significar el primer parèntesi de la banda. Diferències personals i artístiques varen allunyar a Setzer de Rocker i de Phantom, i el 1984, varen decidir separar-se. De fet, un cop el divorci es va consumar, de seguida entren en escena Phantom, Rocker & Slick, és a dir, la banda formada per dos Stray Cats i Earl Slick, conegut en gran part en aquell moment per haver substituït a Mick Ronson a la banda de David Bowie, i també per haver treballat al Double Fantasy i al Milk and Honey de John Lennon. Tant el seu primer disc, homònim, i sobretot el segon, Cover Girl, són dos Lp’s per no perdre’s. I si tornem a Rant N Rave with the Stray Cats, un evident retorn als orígens, destacar peces com Look at that Cadillac, 18 Miles to Memphis o (She’s) Sexy +17, on confirmen estar en plena forma, circumstància, que no va impedir el primer “vale, pues molt bé, pues adiós” de la formació. Som a 1984, i només ells varen entendre el perquè de la separació. Potser els ha anat bé, perquè desde llavors han anat juntant-se i separant-se. Potser és el secret per entendre que, finlament, han arribat junts fins avui.
I què ens han ofert posteriorment? Doncs anades i vingudes, i en gran mesura retorns esporàdics i reunions efímeres. Convé destacar, quan varen publicar Blast Off!, la gira que varen fer el 1989 conjuntament amb Stevie Ray Vaughan, el treball Let’s Go Faster, del 1990, produït per Neil Rodgers, o com no, el doble directe de la seva reunió el 2004, Rumble in Brixton, de quan varen girar per Europa, que també incloïa un nou tema, Mystery Train Kept A Rollin’. Posteriorment, el 2007 i 2008, la banda s’ha reunit de forma puntual, per gires per EUA i per Austràlia, respectivament.
I aquí hem arribat, a un 2019 on els Stray Cats han tornat amb la convicció que ofereix un nou treball en el qual dona la sensació que no ha passat el temps. L’atemporalitat de la seva proposta, i com no, la categoria de les cançons, permeten aventurar llarga vida a la banda. I insistim, el seu concert únic serà a la pròxima edició del que és sense cap mena de dubte l’escenari idoni per a ells, l’Azkena Rock Festival, que se celebrarà a Vitòria el 21 i 22 de juny.
