Aprofitant que aquest 2011 és un any de celebracions pel vintè aniversari d’un bon grapat de treballs que en el seu dia van aconseguir canviar el rumb de la música en molts dels seus gèneres, i que a dia d’avui segueixen posseint el mateix impacte que el dia de la seva sortida, ha estat inevitable fer una mirada aquell ja llunyà 1991 per repassar el que va succeir musicalment durant aquells 365 dies. El llistat d’àlbums que van ser editats durant l’any en que va morir Serge Gainsbourg i va esclatar la Guerra del Golf és realment d’aquells que et deixen sense respiració, alhora que no deixa de resultar força curiós veure i analitzar quina ha estat la trajectòria d’aquells grups a partir d’editar alguns dels seus millor treballs. Per una banda, ens trobem amb Primal Scream, REM, Pearl Jam, Teenage Fanclub, Mudhoney, Massive Attack o Primus, els quals han mantingut una carrera coherent, i han aconseguit entregar obres superiors o com a mínim al mateix nivell que els que van parir en aquell 1991, i segueixen molt vius vint anys després. D’altres s’ha quedat pel camí, deixant un llegat igualment immillorable: Nirvana, Soundgarden,My Bloody Valentine, The Cramps o Pixies. Però els casos més curiosos són d’aquells que semblava que ara fa vint anys s’anaven a menjar el món (musicalment parlant), però que amb el temps han acabat per quedar-se sense el talent demostrat en aquelles obres, per uns motius o altres: Public Enemy (de la nit al dia és va quedar sense imaginació), Guns N’ Roses (devorats per la seva pròpia grandesa i els seus faraònics Use Your Illusion I & II), Metallica (entregaven la seva ànima al mainstream i ja no la recuperarien), Red Hot Chilli Peppers (firmant un disc brutal com Blood Sugar & Sex Magik que vist el que fan avui en dia és un autèntic oasi dins la seva discografia), U2 (que firmarien una obra majúscula que ja no superarien mai més) o Ice Cube (que poc a poc va decidir inserir-se a la societat i va perdre tota la seva mala llet).
En definitiva aquest són 50 dels millors treballs que van aparèixer en els dies en que Kurt Cobain i Bobby Gillespie van decidir que el món de la música havia de canviar el seu curs.
