Amb les incorporacions de Paul Weller, els australians Dirty York i la banda canària de punk rock This Drama, l’Azkena Rock Festival dóna per tancat el cartell de l’edició del seu desè aniversari que es posarà en marxa en un parell de setmanes, concretament els dies 23, 24 i 25 d’aquest més de Juny, unes dates que amb el pas del temps s’han convertit en sagrades per el tots els amants del rock, que any rere any han peregrinat fins la localitat de Vitòria-Gasteiz per gaudir d’un dels millors festivals que han sorgit en aquest país.
L’edició d’aquest any, a part de fer gala d’un cartell molt més que atractiu, digui el que és digui (quina pega se li pot posar a un cartell que reuneix noms com els de Q.O.T.S.A., Rob Zombie, The Avett Brothers, Band of Horses, Primus, Kyuss Live! o Brian Setzer? Per mi realment cap), té preparats uns quants actes al marge de les actuacions que tindran lloc al recinte de Mendizabala. Al voltat d’aquesta vintena d’actes especials cal destacar l’actuació que oferirà Mike Farris & The Rosland Rythm Revue el dia 22 a la Catedral de Santa María de Vitòria-Gasteiz; l’exposició fotogràfica sobre Motörhead del fotògraf Pep Bonet que va acompanyar a la banda de Lemmy durant les seves gires de 2009 i 2010; el Rally Xpress Gauekoak-Azkena Rock Festival, un concurs fotogràfic que es realitzarà pels carrers de la ciutat el dissabte 25 i que té com a tema el rock (evidentment), d’inscripció lliure i gratuïta; de la resta d’activitats destacar l ‘ARF Weeding Chapel, per que vulgui casar-se en ple festival al més pur estil Las Vegas, i les actuacions gratuïtes a la Plaça de la Virgen Blanca, com ja es costum de cada any, de Rob Kingsley, el millor de tots els impersonators que té la figura d’Elvis, que portarà el seu show A Visions of Elvis el divendres 24; James Hunter el dissabte 25 i Gregg Allman el diumenge 26.
Pel que fa el cartell, que en els fons és el que realment importa, doncs ja n’hem parlat força aquí, i com comentava anteriorment per mi és força atractiu: des de noms clàssics i llegendaris com els d’Ozzy Osbourne, Gregg Allman, Paul Weller, Bad Brains, Cheap Trick o Brian Setzer, passant per grans mites dels 90, com Primus, Rob Zombie, The Cult, Kyuss Live!, Reverend Horton Heat o Danzig; grans noms actuals com Queens of The Stone Age, Eels, Band of Horses, Blue Rodeo o Bright Eyes; i alguns dels noms nacionals més importants com Atom Rhumba o Arizona Baby. De totes aquests noms en destaquem deu que per sí sols són motiu suficient per no faltar a l’edició d’enguany.
ROB ZOMBIE (Dijous 23)
Ha estat una de les figures claus del metal de la dècada dels 90. Al capdavant de White Zombie va aconseguir revitalitzar un gènere a base d’imaginari de serie B, estètica trash i inventiva sonora. La seva carrera en solitari ha anat de més a menys, però sempre mantenint interès, i encara que en els últims anys ha demostrat més inspiració en el món del cinema que en el de la música, la seva presència a Mendizabala promet ser un dels grans moments de festival, sobretot quan rescati els vells èxits de la seva antiga banda. Aterra per presentar les cançons del seu últim disc, Hellbilly deluxe 2, que sense ser un treball a l’alçada del seu nom, manté el seu carisma intacte.
QUEENS OF THE STONE AGE (Divendres 24)
Probablement la millor banda de rock de l’actualitat. Disc a disc, Josh Homme i els seus s’han convertit en un grup intractable, capaç d’evolucionar sense perdre la seva essència indomable, gràcies a la visió panoràmica que té Homme de la música. Ningú sona com ells, ni podrà sonar-hi mai; són els grans clàssics de nou mil·lenni, un nom que perdurarà en l’eternitat del rock. Després d’estar girant interpretant el seu disc de debut, ja estan preparant el que serà el seu nou treball, que veurà la llum segurament aquest mateix any. El repertori que interpretaran al festival és una incògnita, però tant és, amb un historial com el seu, poc importa. El gran nom del festival.
BAND OF HORSES (Dissabte 25)
Amb tan sols tres treballs s’han convertit en un dels noms de referència de l’actualitat. No és casualitat que l’èxit i reconeixement massiu els hi hagi arribat amb el seu últim disc, Infinite arms, el seu treball més pausat, però que inclou les millors composicions que han firmat fins ara, com Laredo o Factory. Amb un peu a l’indie pop i l’altre en l’americana, els de Seattle, fan gala de tenir un directe força elèctric i passional que encara fa més grans les seves cançons.
PRIMUS (Divendres 24)
El trio del Colonel Les Claypool té previst editar en breu, Green naugahyde, el seu primer disc en dotze anys. El seu és un dels noms icones i referencials de la dècada dels 90. Fills bastards de Frank Zappa, l’Experience de Jimi Hendrix i Pink Floyd, sempre han estat un grup sorprenent, que han fet de l’experimentació un divertiment. Els seus canvis explosius faran que més d’un es desnuqui seguint amb el cap el seu ritme imparable i salvatge. La seva proposta ha sobreviscut al pas del temps sense cap problema, i és manté carregada de frescor a dia d’avui, senzillament perquè és única.
CHEAP TRICK (Divendres 24)
Van ser batejats com els Beatles americans, per el poder melòdic de les seves composicions. Dream police, Surrender o I want you to want me, són cançons de pop perfectes, que han fet agafar per primer cop una guitarra a generacions de músics: de Smashing Pumpkins a Weezer, passant per Foo Fighters, Pixies, Pearl Jam o Redd Kross. El directe sempre ha estat el seu habitat natural, i sinó doneu-li una escolta al seu apoteòsic At Budokan. Convertits en un dels noms clàssics del power-pop, aquesta serà la seva primera visita a l’estat, convertint-se en una oportunitat única per poder veure amb els nostres ulls la guitarra de cinc mastils que llueix Rick Nielsen.
KYUSS LIVE! (Dijous 23)
L’etiqueta d’stoner rock va ser creada per definir la seva música, sorgida de maratonianes jam sessions en mig de Palm Desert, on deixaven fluir la seva passió per Black Sabbath i l’herba. Convertits en un nom de culte, no van gaudir mai de l’èxit que es mereixien, fet que va precipitar la seva dissolució. Arriben amb tots els seus membres originals, amb l’excepció de Josh Homme, cosa que no resta transcendència a la seva tornada als escenaris, ja que tot i de l’ importància que el guitarrista va tenir en el so del grup, sens dubte Kyuss és el grup del gran John Garcia, sense la veu del qual ningú pot imaginar les seves cançons.
THE AVETT BROTHERS (Dissabte 25)
El secret millor guardat del cartell d’aquest any. La seva actuació segur que constarà entre les millor de l’edició d’enguany i sorprendrà a més d’un, senzillament perquè segurament els seu directe és un dels millors que es pot viure en l’actualitat. Amb una actitud descaradament propera al punk, els germans de North Carolina despleguen tot el seu cançoner amb passió i descontrol. Amb més de deu anys de carrera s’han convertit en un dels noms més importants del neo-country gràcies a la seva capacitat de combinar-lo amb altres estils dotant-lo d’una gran riquesa de matisos, qui encara no hagi escotat els seus treballs I and love and You o Emotionalism, està fent tard.
DANZIG (Dissabte 25)
Ex- líder de The Misfits i Samhain, l’anomenat Evil Elvis sempre ha estat una de les figures més fosques i misterioses del rock contemporani. Després de travessar un període allunyat de la primera línia del panorama musical i dedicat a promocionar nous talents dins del heavy metal i a dirigir la seva pròpia editorial de còmics, va tornar a la primera plana el passat 2010 amb el disc, Deth Red Sabaoth, un retorn esperat al so pessat, dur i amb aromes de blues satànic, dels seus primers treballs, deixant de banda els matisos electrònics i industrials que van caracteritzar els seus anteriors treballs des de la publicació de Blackacidevil, i que tant van crispar el nervis dels seus seguidors més purs.
OZZY OSBOURNE (Dijous 23)
És una de les llegendes més grans en vida de la música rock, agradi o no. Ell solet ha escrit alguns dels capítols més delirants i divertits d’aquest gènere, i no cal recordar quins són els seus mèrits musicals al costat de Black Sabbath. Al seus 62 anys manté viva l’essència de mad man que va caracteritzar en els seus anys de glòria, i es pren el seu estatus de divinitat rockera amb un gran sentit de l’humor. En els últims anys ha destacat més per el seu reality show al costat de la seva família que pels seus discs, però a Ozzy poc li queda per demostrar en el món de la música però un cop pugi dalt l’escenari només caldrà que rendir-se davant els seus poders d’ autèntic diable del rock.
GREGG ALLMAN (Dissabte 25)
De la mà de T. Bone Burnett ha firmat un dels millors treballs d’aquest 2011, Low country blues, una autèntica meravella, que fa justícia a un dels personatges primordials per entendre el rock d’arrels més pur i tradicional. Liderant d’Allman Brothers va deixar un bon grapat de discs imprescindibles i va reescriure el rock en directe ( i sinó, que li preguntin als germans Robinson). Després de passar un temps desaparegut, Low country blues l’ha ressuscitat perquè se’l reverencii com realment és mereix. Oferirà dos concerts, un d’ells acústic i gratuït a la Plaça de la Virgen Blanca el diumenge 26.