Peter Hayes, Robert Levon Been i Leah Shapiro arribaven a Barcelona amb presentar el seu darrer àlbum, Wrong Creatures, publicat a principis d’any. Dos dies després de la seva destacada actuació al Mad Cool i amb el cartell d’entrades esgotades penjat a la La [2] de Apolo, realment l’expectació era màxima. De fet, quan els Black Rebel Motorcycle Club van aparèixer a l’escenari, l’excitació era sorprenent. Amb els anys, la banda de San Francisco ha sabut fer-se un lloc a base de treballs més que correctes i d’una actitud i autenticitat a prova de bombes. Ells són uns veritables supervivents de la música, i aquest cop, estaven disposats a oferir el millor concert de tots els que han ofert a la nostra ciutat.
El garatge-rock enfosquit de Little Thing Gone Wild i King of Bones, del nou disc, varen ser el tret de sortida. Wrong Creatures va ser protagonista, amb vuit talls en total, tots ells celebrats, però a l’hora de la veritat, el que va encendre de veritat els ànims varen ser temes de discs anteriors. Beat the Devil’s Tattoo, Ain’t no Easy Way varen esdevenir el primer punt i a part d’un concert que amb només quatre cançons ja havia adquirit la dimensió somiada quan un va a veure un directe. Més talls del nou disc, Haunt, Question of Faith, Circus Bazooko, no varen espatllar res, i és així, com la cerimònia de psicodèlica va anar avançant amb grans moments com Berlin, Conscience Killer i Stop, seguides, la versió de The Call, Let The Day Begin, una brutal Love Burns, o Six Barel Shotgun i una immensa Love Spreads amb la qual es van acomiadar per tornar amb un bis on varen atacar amb Red Eyes and Tears, Awake i com no, amb Whatever Happenned To My, Rock n’ Roll, posant punt final a dues hores de germanor, rock n’ roll i exorcisme de dimonis interns.
Gran concert dels Black Rebel Motorcycle Club, donant pes al seu nou treball, però tancant l’actuació amb clàssics de l’álbum homònim de debut amb el qual varen presentar-se en societat el 2001. Insistim, aquest ha estat el millor concert dels de San Francisco a la nostra ciutat. Celebrem que després d’uns anys una mica irregulars, han trobat novament el camí per gravar un notable Lp i també per oferir un sòlid i vitamínic directe.
Cold War, de Pawel Pawlikowsy
Pearl Jam. Crònica del concert al Sant Jordi
