Nascut a Florida a l’any 1948, Charles Bradley va créixer a Brooklyn. De família pobre, a part de tenir l’oportunitat de veure ni més ni menys que a James Brown a l’ Apollo al 1962, que es convertiria en referència vital i artística immediatament després, l’home, realment, no va tenir gaires oportunitats de somiar mai. Gràcies a un servei d’ajudes dels EUA pels oblidats de la societat, va aprendre a cuinar, feina que va fer durant molts anys. La passió per la música sempre anava amb ell, però només li podia dedicar les estones lliures de les que disposava. Però el cop d’efecte que li havia produït veure al pare del soul havia estat definitiu.
Després d’una època a Alaska fent de chef, a on va arribat fent autoestop, va passar 20 anys a Califòrnia, també guanyant-se el sou a una cuina. És aquí on varen començar els ‘bolos’, però quan el van acomiadar, va tornar amb la família, a Nova York. L’experiència acumulada com a chef li van permetre tenir una feina amb horari més flexible i dedicar més temps a la música. Amb més de 40 anys, tot i l’assassinat del seu germà, després de conèixer al bateria i Dap-King Thomas Brennek, No Time For Dreaming va anar adquirint forma. Una vida plena d’urgència i dificultats han permès a Bradley ser un artista com els d’abans, facturant un disc que conté l’essència dels seus referents, tots ells una autèntics lluitadors de la vida, com ell. Finalment, Dunham Records va publicar el calent i apassionat àlbum a principis d’aquest any.
Des de The World (is going up in flames) fins a Heartaches in pain, Charles Bradley, amb la immensa col·laboració de Thomas Brennek i la seva Menahan Street Band, Charles Bradley es situa en l’òrbita, precisament, de Sharon Jones i els Dap-Kings. A través de segells com Dunham Records o Daptone Records, el soul i el funk viu l’enèsima etapa de respecte i esplendor que mereixen.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=yBdTVmSVq14]