CONFEDERATE BUDDHA. JIMBO MATHUS
L’home que respira blues, que ens transporta al sud del EUA, i que accentua la importància del blues, del bluegrass, del passat, del present i futur d’una música que mai deixarà d’existir. Jimbo Mathus, ex-líder dels Squirrel Nut Zippers, ara dels The Tri-State Coalition, amic dels germans Robinson i de Luther Dickinson, es deixa de textures jazz per penetrar a la història de la música del seu país. Perquè des d’inici apareixen els Allman Brothers, amb Jimmy The Kid, i Delannie and Bonny amb la poderosa Walks Beside, i Gene Clark amb Glad it’s Dark, i Hank Williams amb Town With No shame, i Lucinda Williams amb Too Much Water, i Ry Cooder a Leash My Pony, als Stones més blueseros a Shady Dealing…
La tradició de la música nord-americana, concretament, la que prové del Mississippi, el plecs i profunditat de cadascun dels temes, evoquen a Jim Dickinson, també a Tom Petty, però sobretot a les arrels de la zona, a John Lee Hooker, a Muddy Waters, però també al rock n’ roll, a l’esperit dels mateixos Black Crowes, com podem apreciar a Kine Joe (record al riff de Remedy). Jimbo Mathus ofereix una radiografia greu i apassionant dels sentiments, sonoritats i paraules que atorguen a la ciutat de Mississippi el reputat nom de ciutat del delta blues. Gran any per la tradició musical nord-americana, noms com Seasick Steve o Jimbo Mathus serveixen per escombrar bandes de broma i per netejar oïdes amb artefactes musicals buits. Treballs com el de Mathus omplen el buit existent a la música popular d’una tacada.
Sona a… Allman Brothers + Jim Dickinson + Seasick Steve
El Millor… TOT… ara, que Cling to the Roots, Wheel Upon Wheel, Too Much Water, Days of High Cotton o Shady Deling deixen ben clar que aquest és un disc per agafar i no deixar-lo.
El Pitjor… Que els grans festivals no es fixin en músics com Mathus, Mississippi AllStars o Drive-by Truckers.
El ball amb el segle d’Stéphane Hessel
