Horns and Halos, de Michael Monroe

Una banda formada per Sami Yaffa (ex-Hanoi Rocks, ex-Demolition 23, ex-New York Dolls), Dregen (Backyard Babies, ex-Hellacopters), Karl Rockfist (ex-Danzig, entre d’altres) i Steve Conte (ex-New York Dolls), així, d’entrada, resulta més que atractiva. I si afegim que és la banda amb la que Michael Monroe ha gravat el seu darrer LP, Horns and Halos, les ganes de sentir el disc i de veure’ls en directe, no poden ser més grans, tot i que a Dregen, centrat en la presentació del seu primer àlbum en solitari, amb gira pel mig, l’han substituït per un guitarrista de sessió.

L’ex-Hanoi Rocks i ex-Demolition 23 segueix pletòric, com a compositor, com a frontman, per banda i per mèrits propis. Després de Sensory Overdrive, millor àlbum 2011 per Classic Rock, confirmava que tornava a fer el que millor fa: firmar cançons de rock n’roll urgent i immediat que provoquen un deliri instantani a tots els que no poden viure sense el gènere musical proteínic, rebel, electrificant i sacsejant per antonomàsia. Horns and Halos és una altra col·lecció de temes adrenalítics, tretze en total, que posa de manifest que el finès i la seva banda saben perfectament com fer vibrar els amants del rock. Guitarres trepidants, base rítmica potent, melodies contagioses,… què podem dir que no s’hagi dit abans?

Com ja ens té acostumats, el disc s’inicia a ritme frenètic, en aquest cas amb TNT Diet, un títol que ho diu tot, i Ballad of Lower East Side. Les sensacions no poden ser millors. Sonen frescos, sonen a Demolition 23 per tot arreu, per tant, sonen enèrgics i radiants. I el mateix podríem dir amb la resta de l’LP, on trobem temes més accelerats, com el tema que dóna títol al disc i Soul Surrender, amb fragments reggae al més pur estil The Clash; també hi trobem excel·lents mitjos temps, com un dels temes del treball, Stained Glass Heart, i Ritual, temes marca de la casa amb aires a Hanoi Rocks com Saturday Night Especial, Half the Way, Happy Never After, i espai pel classicisme rock, a Eighteen Angels, Child of the Revolution i Don’t Block the Sun. Menció especial per Hands are Tied, amb motllo Stones però fabricat a la factoria Michael Monroe, en una demostració de que la intemporalitat de la música ve donada per respectar l’essència del gènere practicat. Està tot inventat? Segurament sí, ara bé, la gràcia o una d’elles està en executar la teva creació amb la passió, intensitat i autenticitat que es mereix l’art, i amb més motiu si parlem de rock n’ roll.

Michael Monroe és rock n’ roll. I sempre ho ha sigut i sempre ho serà. I mentre signi treballs com aquest Horns and Halos, no som pocs els que ho celebrarem i ens mourem al seu ritme, sempre i quan tinguem les forces i els malucs que ell conserva.