HUMOR RISK. CASS MCCOMBS
Des del 2002, amb el llunyà però no tant Not the Way E.P i del primer llarg, A, publicat un any més tard, Cass McCombs ha anat consolidant una discografia solvent, elegant i plena de grans moments. Pop-rock clàssic, intemporal, amb aires d’americana però també d’indie, el músic de Califòrnia s’ha mostrat sempre tan eclèctic com inconformista. L’any passat ens va deixar per una banda el nostàlgic, exquisidament desolador i pausat Wit’s End, un notable disc format la major part per temes lents i mitjos temps, i per l’altra, publicat el novembre del 2011, el meravellós, elèctric i diferent Humor Risk.
El darrer treball fins el moment signat per l’ inquiet i nòmada McCombs està format per vuit joies. Des de Love Thin Enemy, tema que el podrien firmar els millors Yo La Tengo, al preciós mig temps que és The Living Word, a mig camí entre R.E.M i Low, la clàssica The Same Thing, on s’apropa als Flyng Burrito Brothers i als The War on Drugs, passant per To Every Man Camera, on recupera la seva vessant de crooner al més pur estil Micah P. Hinson, la brillantor folk-pop de Robin Egg Blue que segurament somiarien firmar Vetiver, el rock n’ roll fresc amb aires a Tom Petty de Mistery Mail amb una forma de cantar que recorda a McCartney, la pausa marca de la casa de Meet Me at the Mannequin Gallery, i finalment, la delicadesa de Mariah, aquest Humor Risk suposa un altre pas endavant en la carrera d’un músic que segueix mostrant-se intractable en estudi i en directe. Set de set per McCombs, qui, disc rere disc, confirmar que si no està ja entre els intocables, poc li falta.
Sona a… Yo La Tengo + Kurt Vile + Ryan Adams
El Millor… Love Thin Enemy, The Living World, The Same Thing, Robin Egg Blue, Misery Mail.
El Pitjor… no és una novetat… ara bé, i què? quina mania amb haver d’estar a la última…
Other Articles
