Des de que el 2003 va tornar amb Strays la carrera de Jane’s Addiction poc a poc s’ha anat convertint en desconcertant. Strays ja presentava a una banda lluny de la llibertat y misticisme que va ser la marca d’identitat del grup en el seu primer període de vida, però les ganes de tornar a tenir a Perry Farrell i companyia en actiu van fer que ens agaféssim aquest retorn amb força optimisme. Peró, valorant el currículum de Dave Navavrro i el del propi Farrell al marge del grup, la cosa era evident que no podia ser com el passat. Que Eric Avery no acceptés tornar a formar part de la banda, sent substituït per l’insuls Chris Chaney, alguna cosa volia dir. Strays va passart de ser un dels discs més esperats de la història del rock a ser un dels més oblidats. Sembla ser que aquest 2011 la banda tornarà als estudis per gravar la seva continuació, amb Rich Costey (Muse, Glasvegas) com a productor, cosa que no pinta massa bé, la veritat. Per altre banda el grup ha anunciat quin serà el no baixista del grup: l’elegit ha estat el líder dels TV On The Radio, Dave Stick, que substitueix a Duff McKagan, el qual ha estat membre de la banda durant uns mesos, ajudant a Farrell i Navarro en la composició de les noves cançons del grup i fent alguna actuació en directe. Les diferències creatives entre McKagan i la resta del grup han fet que finalment sigui Dave Stick el que s’encarregui de dotar als de Los Angeles de nous matisos més funkys. Per alguns serà un fitxatge encertat i per d’altres un autèntic error. El resultat el sabrem aquest 2011, però la veritat ja fa temps que Jane’s Addiction van deixar de ser el que eren, i la seva mentalitat creativa ha canviat, convertint-se en una banda amb un gran passat, cosa que els hi dóna molta vida i sempre és un plaer recuperar tots els seus àlbums clàssics, però amb un futur molt dubtós.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=uHSmtOG9qV0]