Lou Reed reeditarà el proper 5 d’abril el seu disc més inaccessible i incòmode, Metal Machine Music. El disc de l’egòlatra líder de la irrepetible i sempre present Velvet Underground es tornarà a publicar en unes edicions a les que no els hi faltarà de res, ja que estarà disponible en vinil (en una impecable edició doble, que posarà els ulls fora d’ òrbita als coleccionistes) en dvd i en bluray per qui vulgui la màxima qualitat digital per escoltar el corrossiu so del disc. A més, Lou Reed farà una gira amb l’anomenat Metal Machine Trio, format per ell mateix, pel saxofonista Ulrich Krieger i pel noize maker Sarth Calhoun.
Metal Machine Music és el treball que Lou Reed va publicar al 1975 i amb el que finalitzava la seva relació amb RCA. Molts consideren que l’àlbum era una manera de vacil·lar a la seva productora, qui li reclamava un altre Transformer, disc que va arrassar amb temes com Walk on the Wild Side i Perfect Day, entre d’altres. No obstant, Lou Reed va apostar novament per l’avantguarda, i després de treballar durant 6 anys en el concepte d’aquest disc, en 24 hores va aconseguir gravar-lo. Guitarres distorsionades al màxim, fins i tot desafinades, sorolls, violins sonant com cacofonies extremes, sorolls aguts i greus, la música del disc és pura experimentació, psicodèlia cacofònica que o bé t’agrada o bé la detestes. Els més crítics diuen que és el pitjor àlbum de Lou Reed i una estafa; no són pocs que el consideren un disc infame i lamentable. Quan es va publicar, només van sortir a la venda 1.500 unitats, i algunes d’elles es van retornar. Avui en dia, és una joia molt preciada per tot aquell col·leccionista rigurós que remena i remena caixes de vinils a la caça i captura d’aquella llaminadura o bomba inesperada que quan es troba t’alegra el dia.
No falta qui considera aquest àlbum com un dels precedents per bandes com Sonic Youth, Nine Inch Nails i Experimental Audio Research. De fet, la banda de Thurston Moore i de Kim Gordon utilitzen un sampler de Metal Machine Music en el seu disc Bad Moon Rising, concretament en els temes Brave Men Run (In My Family) i Society is A Hole. Per tant, opinions per tots els gustos: hi ha qui defensarà el disc com un exercici il·limitat, excessiu i incongruent de sorolls i sons, i precisament ho veuen com una virtut; també hi ha qui amb els mateixos arguments afirma que el disc és una porqueria. No oblidem que la Velvet Underground, sense voler comparar trajectòries, també van flirtejar amb composicions més ‘anades’, com Sister Ray i The Murder Mistery, però tot i que són els precurssors del noise, mai van arribar a la bogeria sònica de Metal Machine Music, on la melodia, les armonies i l’estrucutura de cançó pop-rock no existeixen.
El Lou Reed’s Metal Machine Trio (amb qui va gravar The Creation of The Universe fa un parell d’anys) passarà per Europa, i iniciarà el seu camí a Anglaterra el 17 d’abril, concretament al The Cambridge Junction. La gira europea d’aquest disc que barreja el so més industrial amb el noise més extrem, després de passar per les ïlles britàniques, Països Baixos, França i Escandinàvia, el dia 30 d’abril aterrarà a Palma de Mallorca, concretament al Teatre Principal de Palma, en el marc del Festival Alternatilla.
I per estalviar-nos un mal de cap amb qualsevol tall de Metal Machine Music, recordarem al Lou Reed de 1974, en un vídeo de l’època, per tant, paciència amb la imatge (el so és bo), interpretant el desgastat però únic Walk on the Wild Side:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=TceFKz2DZ9M]