MIDDLE OF EVERYWHERE. POKEY LAFARGE AND THE SOUTH CITY THREE
Semblen sortits d’un dels dibuixos de la sèrie de Robert Crumb, Herois del Blues, i realment, un cop impregnats del seu cançoner, actitud i atmosfera, Pokey LaFarge and The South City Three semblen sortits d’una màquina del temps que els ha fet aparèixer en aquest precís instant de la història per fer front a frivolitat i banalitat que menysprea les arrels, la passió i el compromís de la música popular amb la societat i l’art. Amb una biografia pròpia d’algú que indaga en les arrels de la música nord-americana, Pokey LaFarge i la South City Three comencen a treballar junts durant el 2009, i de moment, ens han regalat dos LP’s amb noves composicions que recorren la història de la música que els ha educat.
Més que interessant és fixar-se en els orígens de la música que composa i executa el grup. La fusió d’americana, jazz, country, blues, ragtime i les textures pròpies de la música realitzada a la zona d’Appalachia neix de la formació musical de LaFarge, un apassionat del blues que va créixer escoltant Bill Monroe, Blind Boy Fuller, Bob Wills, Jimmie Rodgers, Emmitt Miller, Robert Wilkins, Milton Brow, Tampa Red i Leon Redbone. Les influències d’aquesta banda resident a Saint Louis, Missouri, les trobem a principis del segle XX, noms com Fiddlin’ John Carson, Henry Whitter, Bascom Lamar Lunsford, Carter Family, Clarence Ashley, Frank Proffitt, i Dock Boggs, Jean Ritchie, Roscoe Holcomb, Ola Belle Reed, Lily May Ledford, i Doc Watson, sense oblidar a noms del country del bluegrass com Loretta Lynn, Roy Acuff, Earl Scruggs, Chet Atkins, i Don Reno, o artistes donats a la música de ball com Jean Goldkette, Bix Beiderbecke, Frank Trumbauer i Gene Rodemich Orchestra, el swing, com Shelly lee Alley i Milton Brown, i el jazz, com Memphis Five, and anything with Sidney Bechet and Teddy Bunn, i les jug bands de l’estil Dixieland Jug Blowers, Novelty-Cliff Edwards, Mound City Blue Blowers, Blues-Robert Wilkins. LaFarge reconeix com a referents ineludibles en la seva forma d’entendre la música a Mound City Blue Blowers, Washboard Rhythm Kings, Dixieland Jug Blowers, Harlem Hamfats i Swift Jewel Cowboys. En definitiva, Pokey LaFarge i la South City Three ens permet assaborir la mel de la música tradicional de forma instantània a través dels seus disc, i també gràcies a la reivindicació que fan de noms mítics d’un passat no tan llunyà i sempre imprescindible per entendre d’on venim.
LaFarge, després de Marmalade i Beat, Move & Shake es troba amb Joey Glynn, Adam Hoskins i Ryan Koenig el 2009, i formen Pokey LaFarge i la South City Three. Un tour per Europa i els EUA, amb aturada obligada al mític Festival de FOlk de Newport els permet fer-se un espai a l’escena de la música popular. Riverboat Soul és el primer treball conjunt, i la història els fa un lloc. El disc és un èxit comercial, i només cal mirar cap a propers projectes. La confirmació arriba amb Middle of Everywhere, segurament el seu millor treball, on la banda es mostra més compacte, oferint una solidesa musical que envolta i permet transmetre les seves cançons sobre dones, alcohol, desencís i esperança amb la transparència i naturalitat de noms de la talla de bandes com Mississippi Sheiks, Skillet Lickers, Delmore Bros.
Pokey LaFarge i The South City Three assegura bona música, conserva la tradició musical, i permet recuperar a noms que mai podem oblidar. Middle of Everywhere, ni més ni menys on s’instal·la una banda destinada a enamorar a nostàlgics de la tradició musical i a aquells que apostin per conservar tot allò que aporti diversió i valor a l’art.
Sona a… Deke Dickerson, Big Sandy, Meschiya Lake & Her Little Big Horns, Tuba Skinny, The Dustbusters, and Rum Drum Ramblers…
El Millor… Feels so Good, Drinkin’ Whiskey Tonight, Mississipi Girl, Weedracker Rag, So Long Honeybee, Goodbye
El Pitjor… no pecar de cert conservadorisme a l’hora d’entendre l’art i la cultura.
Other Articles
Nader i Simin: sense llibertat no som res
