Sis anys han passat des de la publicació del últim treball d’estudi de Rancid, Indestructible (2003). Durant tot aquest temps Lars Frederiksen i Tim Armstrong han editat albums al marge del grup, el primer amb The Bastards i el segon amb Transplants i en solitari. El bajista Matt Freeman va formar part dels Social Distortion de Mike Ness, i el bateria de tota la vida, Brett Reed, va decidir abandonar el grup. Tot això no ha afectat per res el resultat final de Let the Dominoes Fall, que sense ser el seu millor treball, manté el nivell demostrat pels californians en el seus anteriors treballs.
Rancid despleguen tot el seu arsenal d’estils amb l’espontaneïtat, i força, que sempre els ha caracteritzat i que ha fet d’ells una de les bandes punks més autentiques, i creibles, dels últims temps. La inicial East by Night o el primer single Last One to Die, són grans successores dels dies de …and Out Come the Wolves; Damnation és 100% Ramones, mentre que a I Ain’t Worried s’acosten al dub de la mateixa manera que ho van fer The Clash. L’ ska està present a Up to no Good, amb col.laboració de Booker T. Jones a l’òrgan, i el reggae a Liberty and Freedom i a That’s Just The Way it is Now. En definitiva 19 temes marca de la casa, produïts de forma impecable per Brett Gurewitz, que fan de Let The Dominoes Fall un disc altament recomanable per tot aquell que vulgui una bona dosi d’autenticitat.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=DbIwjSjoNpQ]