Fer una tria de cançons és una tasca complicada. Cadascú les interpreta i les fa seves sense seguir cap norma, només faltaria, senzillament deixant-se emportar per l’impacte que suposen a cadascú i per les vivències que hi relacionem. Per aquest motiu aquesta tria de les 50 cançons més destacades, importants (o com li vulgueu dir) de la dècada, no deixa de ser més que una compilació subjectiva, tot i la intenció de fer-ho des de certa objectivitat.
Revival, Kill All hippies, Rebelión (Lies) o The Greatest podrien haver estat al capdamunt d’aquest rànquing sense cap problema, però hem triat aquesta versió d’ una cançó tradicional americana, que va fer seva Nina Simone, Black is the colour of my true love’s hair, com a millor cançó d’aquests 10 anys pel que va significar: el retorn de Greg Dulli després d’uns quants anys allunyat del panorama musical, un cop separats els seus imprescindibles Afghan Whigs. Dulli porta de forma incontestable al seu terreny aquesta història de desamor, recuperant part de la foscor que impregnava la seva gran obra mestra al capdavant d’ Afghan Whigs, Black Love, però amb la coartada rockera que més endavant desplegaria amb els seus The Twilight Singers. Un tema emotiu, fosc i dramàtic, amb aromes d’alcohol i nicotina, que mostrava el que vindria més tard: tres treballs excel·lents amb The Twilight Singers, on qualsevol de les cançons que hi figuren podrien estar al capdavant d’aquest top, dos gires impressionants (els que vàreu estar el desembre del 2004 al Razz 3 ho sabeu de sobres) i la col·laboració amb Mark Lanegan a The Gutter Twins, convertint a Greg Dulli com un dels grans noms d’ questa primera dècada del nou mil·lenni, ja que pocs artistes d’avui en dia (també Lanegan seria un d’ells) entenen la música com els que és: una passió.
