El dolor per la pèrdua d’un fill… i no sabria com contiunar la frase. Nick Cave sí que podria. Un dels seus fills, l’Arthur, va perdre la vida durant la gravació d’ Skeleton Tree. A través del disc, Cave fa teràpia. La intensitat dramàtica que transpira cada nota i cada paraula del disc resulta inquietant i paralitzadora. El disc esdevé una continuació enfosquida de Push the sky away. Tot esdevé més contingut, minimalista i fosc. Més dolor i drama. Més Warren Ellis.
Skeleton Tree és el setzè Lp de Nick Cave and The Bad Seeds. Els més curiosos ja hauran vist el procés de gestació i com va afectar la mort de l’Arthur a través del film One More Time with Feeling, dirigit per Andrew Dominik. Cave ha intentat trobar consol a través de nou cançons que transiten per les seves doloroses cabòries i preguntes sense resposta. És un treball ben atapeït de sensacions i matisos, instrumentalment delicat i líricament colpidor, i en alguns moments inclús les cançons pateixen el dol en forma d’estaticisme sonor.
Estructures musicals recolzades en drones, sintetitzadors, bases programades, amb violins i pianos fonamentalment, atonalitats, dissonàncies i acords no resolts, tenyeixen una atmosfera de solemnitat i reflexió personal. El disc conté elements de música electrònica amb reminiscència de l’ambient, tot i que l’estructura de la majoria de les cançons és la clàssica de blues i rock, estrofa-tornada-estrofa. Un Nick Cave més crooner que mai, repassant els seus pensaments més íntims i centrant-se en el perquè de tot plegat i en com podrà ell i la seva família aquest insuportable dolor. I musicalment parlant, Jesus Alone, Rings of Saturn, Girl in Amber, I Need You i el tema que dóna títol al disc, l’únic amb base de guitarra, són realment unes composicions excel·lents.
Skeleton Tree és l’obra d’algú que pateix, d’algú que està a punt de trencar-ho tot i posar-se a cridar com un descontrolat. També és una excel·lent obra musical i lírica, a través d’unes cançons encisadores i sorprenents, brillants i impactants, impecables i inquietants. L’art també pot ser un enorme consol i una font per purgar la pena, i Nick Cave and The Bad Seeds s’han abraçat a aquest potencial artístic gravant un dels discs de l’any.
