SWEET HEART, SWEET LIGHT. SPIRITUALIZED
Les voltes que dóna la vida. Quin descobriment. Jason Pierce i el seu amic i compatriota Peter Kember a.k.a Sonic Boom varen colpejar amb els seus Specemen 3 l’escena de la psicodèlia rock a la dècada dels vuitanta des d’un remot municipi anglès, Rugby, a Warwickshire. El ball de músics que hi va haver fins que Pierce va posar punt i final al projecte no va impedir, ni molt menys, que els recordem com una de les grans aparicions de la deformada dècada dels vuitanta, dècada que va regalar-nos LP’s imprescindibles per explicar la història de la música rock. Els nois de l’espai rock varen publicar quatre discs, i no diem cap disbarat si afirmem que dos d’ells són obres mestres que han d’estar sobre la taula a qualsevol discussió sobre psicodèlia rock. Perfect Prescription i Playing with Fire posaven de manifest que Pierce i Kember eren dos compositors de molt nivell. Després d’un notable quart LP, Recurring (Fire), s’acabaven els dies del grup. De fet, Kember va publicar el 1990 el debut homònim del seu projecte Spectrum, on continuava l’orgia sideral i alguna cosa més, i Pierce ja tenia en ment una punt i seguit anomenat Spiritualized. Aquest segon projecte ha consolidat a Pierce com un nom admirat per tot arreu, ara bé, que li ha costat déu i ajuda. Tot i haver signat el monumental Ladies and Gentlemen We Are Floating in Space, el 1997, no ha estat fins Songs in A&E, publicat el 2008, que Jason Pierce ha enamorat a un públic massiu que l’ha tornat a reivindicar amb el disc publicat aquest any, Sweet Heart, Sweet Light. No cal dir-ho, però amb Spacemen 3, dins del panorama musical, parlar de Jason Pierce era parlar d’un músic que havia revolucionat la música a la dècada dels vuitanta. De la mateixa manera que Iggy Pop & The Stooges, MC5, The 13th Floor Elevators, The Red Crayola, The Velvet Underground i Silver Apples varen inventar Spacemen 3, aquests varen obrir les portes a My Bloody Valentine, Slowdive, The Telescopes, Loop, The Warlocks, The Brian Jonestown Massacre, Black Rebel Motorcycle Club i The Black Angels, entre d’altres.
Els continus i seriosos problemes de salut no ha impedit a Jason Pierce, comandant els totalment seus Spiritualized amb les constants artístiques que el defineixen des dels seus inicis, publicar els terrenals i èpics Songs in A&E i Sweet Heart Sweet Light, el seu darrer LP, que han confirmat un canvi de rumb en la seva discografia. Menys psicodèlia, més gospel, més pop, menys espai, més cel, i si bé és cert que l’atmosfera colorista tenyida de psicodèlia sempre l’acompanya, amb el pas dels anys, ha apostat per baixar el nivell d’estridència i de densitat de les textures de les seves composicions. Les malalties, l’edat, reflexionar sobre què és important i què no ho és tant sembla ser que han relaxat l’estat d’emergència que s’apreciava en les seves composicions. Per entendre’ns, tot i trobar-nos amb la brutal i velvetiana Headin’ for the Top Now, els anys d’Electricity o de This Little Life of Mine s’han acabat. El gir que s’aprecia a la seva música és evident, tot i que segueix sent el mateix Jason Pierce de sempre. Ha evolucionat cap a una música més solemne i també més immediata, més popular, i inclús més lleugera, però, insistim, mantenint la identitat que l’ha definit com un dels grans de l’escena dels darrers 30 anys. Unes quantes voltes pel seu magnífic Sweet Heart Sweet Light ens regala moments que evoquen, encara que sembli una contradicció, a Ladies and Gentlemen We’re Floatin in Space, però sobretot, sense cap mena de dubte, a Songs in A&B. Jason Pierce és el mateix Jason Pierce de sempre, però la vida no perdona, i els passatges lisèrgics han donat pas a composicions pròximes, plenes d’emotivitat pop i amb una clara vocació èpica i somniadora. Ja no es tracta de fer cançons per desconnectar; ara Pierce composa per connectar-nos amb la realitat, i des del títol del disc, una versió dolça del clàssic de la Velvet, queda clar que actualment opta per oferir una versió càlida i propera de sí mateix i de la seva música.
La pompositat de l’espai ha donat pas a la grandiloqüència celestial; Pierce manté un caràcter sideral, però des d’una una versió tangible. No ha canviat però ha canviat molt. Menys espacial i psicodèlic, més pop i lluminós, menys elèctric i més gospel, menys Syd Barrett i més George Harrison, Pierce opta per el seu costat més amable i plàcid. Més Spiritualized que mai, aquest Lp és el segon capítol d’una història que va començar amb Songs in A&B. Jason Pierce toca de peus a terra. La psicodèlia en forma de rock espacial s’ha convertit en metafísica divina del pop.
Sona a… Spiritualized més Spiritualized que mai.
El Millor… Hey Jane, Little Girl, Get What You Deserve, Too Late, Headin’ for the Top Now, Headin’ for the Top Now, Freedo, I am What I Am, So Long You Pretty Thing.
El Pitjor… ?.
