The Vandelles “Del Black Aloha”

Aquesta banda de Nova York debuta amb aquest disc carregat de distorsió i melodies a mig camí entre Beach Boys i  les bandes de pop, com The Ronettes, i soul de l’estil de Little Eva i The Supremes. Un disc sense concessions que és quelcom més que un simple exercici de revival; és tota una declaració d’intencions , que es deixa veure en el propi títol del disc: Del Black Aloha.

The Vandelles miren a la seva ciutat de Nova York i la més aspra Detroit Rock City per crear el seu so fosc i cru, format a base de capes de distorsió i ritmes secs, posant els ulls en l’actitud i forma de fer, de Suicide, les inicials Dash’n’ Dive i Get Down en son clars exemples, i The Stooges, en el gran final de Bad Volcano,  i viatgen fins a la Costa Oest per crear les seves harmonies vocals i psicodèliques atmosferes, perfectament reflexades en un dels millors talls del disc Fever of  the Beat. Del Black Aloha desprèn la mateixa innocència juvenil que els primers treballs de The Ramones, mostrant a una banda autèntica que sembla sortida d’un petit, fosc i brut garatge de la dècada dels 60.

Encara que se’ls compararà amb The Jesus and Mary Chain amb qui tenen moltes coses en comú, és veritat; The Vandelles semblen més marcats pels 60 i 70 que pels 80, la dècada dels germans Reid, i la seva proposta estaria més pròxima a la de bandes com The Warlocks, amb els que estan de gira per USA, Sleepy Sun o The Black Angels, totes elles amb el mateix estil de fer que les antigues bandes de garatge, que a la de The Horrors o Glasvegas.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=6mBolSdBrFg]