Els problemes entre John Garcia i Josh Homme han provocat que Kyuss/Kyuss Lives! es convertís en Vista Chino. El líder de QOTSA no ha cedit, i el nom de Kyuss ha passat a la història. Garcia, Brant Bjork i Nick Olivieri, la resta d’ex-Kyuss, varen decidir iniciar una nova etapa, que els donés l’oportunitat d’oblidar-se en litigis legals i centrar-se en el que realment els importa, la música. Peace és el seu primer treball, amb Bruno Fevery a la segona guitarra. El baix està ara mateix en mans de Mike Dean (Corrosion of Conformity), tot i que gran part de les peces de l’àlbum han estat gravades per l’intermitent Olivieri i el propi Bjork, excepte dues, gravades per Dean i Chris Cockrell respectivament.
El resultat: un nou LP de Kyuss? per so, atmosfera, rugositat, ple d’stoner rock, però, no mancat d’aspiracions i inquietuds diferents, sí… i no. Vista Chino no ha optat pel camí més senzill, sinó que ha reformulat uns postulats ja coneguts i gaudits en el seu moment, el·laborant un so que en essència és del de Kyuss, però amb uns quants matisos que doten el projecte de personalitat pròpia. Gravat ni més ni menys que als estudis Jalamanta de Joshua Tree, a Califòrnia, Peace suposa un retorn al desert, territori en el que els protagonistes del disc se saben triomfadors, mostrant-se menys viscerals però igualment intensos. Iniciant amb un tema instrumental marca de la casa, i amb un segon tall, Dargona Dragona, ens fa tornar a les vibracions sonores que vàrem sentir durant les millors èpoques del gènere, on Garcia utilitza un micro U87 de Jim Morrison, les expectatives creades no poden ser més grans. I es van confirmant, tema a tema, explorant nous camins, com Sweet Remain, on la banda obliga a Garcia a cantar a una escala més alta que mai oferir un registre mai sentit fins ara, As you Wish, plena de funk i melodies que s’apropen als QOTSA de Song for the Deaf, Planet 1&2, on canta Bjorg, aportant a la cançó un aire menys agressiu i més tallant, Dark and Lovery, carn de jam session i segurament un dels plats forts del seu directe, un mig temps adulterat amb tornades incendiàries i ‘soungardenianes’, la psicotròpica Acidize… the Gambling Moose, on respiren aires ‘zeppelians’ i ‘psilocibins’, i sobretot, Barcelonian, tema que no sona gens a Kyuss, que s’apropa a un indret fins ara desconegut, però que a la vegada ens resulta familiar, i que probablement marcarà el futur de la banda
Hi ha moments de Kyuss, alguns d’Unida i també d’Hermano… Ara bé, a partir d’ara hem de parlar de Vista Chino. Aquesta ha estat una de les grans notícies del darrer any. Després de tots, Garcia i Bjorg ho han tingut clar: hi havia la necessitat d’embarcar-se en una aventura que els permetés plasmar tota la música que encara porten a dins. Han demostrat que no és poca. Com a mínim, per publicar un dels millors discs de rock dur publicats el 2013.
Iaia, amb Montserrat Carulla
