YOGA WITH MONA. THE NORVINS
De Flamin’ Groovies, The Miracle Workers, The Moving Sidewalks, The Cynics a The Fuzztones, The Love Me Nots,Los Chicos, The Revellions, The Hollywood Sinners, The X-Ray Harpoons, Rivals, The Masonics, Niagara and The Hitman, el so que va del pop seixantes i garatge rock al protpunk està més que assegurat, i amb un nivell fora de dubte. I així ho demostren els parisencs The Norvins, amb un nou treball que atravessa timpans, martells, neurones i que sacseja el cos de dalt a baix. Brutal l’inici amb Waste of Time, que en dos minuts posa les piles al més acabat. You Know That, Monk’s Hangover ila resta de temes, setze en total, i només dos superen els tres minuts, tenen tots els al·licients del pop-rock propi dels grups citats: cançons directes, immediates, executades amb urgència i acceleració passional. No cal fer res més que prémer el play i deixar-se endur per guitarres seques, crues, melodies simples i addictives, base rítmica primitiva, i res més, però que és tot el que necessiten unes composicions que no inventen res, però que alimenten els dies de més gana vital.
Ara només falta posar-se de genolls i desitjar que aquesta generació de bandes amb vocació retro i esperit rock n’ roll trobin l’espai adient i oferir un contrapunt definitiu al gèlid esnobisme que domina l’escena musical. Bandes com The Norvins recuperen la calidesa i passió, i ho fan a base de cançons i actitud. Dirt is Better!
Sona a… Aire fresc… garatge rock d’alta escola.
El Millor… Waste of Time, You Know That, Monk’s Hangover, Hate to Be Your Man, Dirt is Better… que voleu que us digui, TOT.
El Pitjor… Deixar de banda el costat més passional, càlid i autèntic del rock n’ roll.
