Nada Surf: Tot melodia
THE STARS ARE INDIFFERENT TO ASTRONOMY. NADA SURF El setè disc de Nada Surf confirma el que es palpava amb l’excel·lent àlbum de versions publicat fa dos anys, If I Had a Hi-Fi: el trio...
Rancid: 20 anys defensant l’honor del punk
Aquest 2012 els punks californians Rancid celebren els seu 20 aniversari com a grup, per aquest motiu la banda liderada per els incombustibles Tim Armstrong i Lars Frediksen editarà aquest any un...
The Last 3 Lines: These are Visions from Oniria
VISIONS FROM ONIRIA. THE LAST 3 LINES Segon LP de la banda barcelonina, a la que també cal comptabilitzar l’EP Crows, oferint un gir més en la seva curta i intensa trajectòria, per on la...
Miguel Brieva: Memorias de la Tierra
Miguel Brieva segueix fent el que més li agrada: riure-se’n de tot, amb la gran virtut de posar el dit a la llaga, i posar-lo amb profunditat, intel·ligència i un sentit de l’humor...
The Cramps: Rock n’ Roll d’ultratomba
FILE UNDER SACRED MUSIC (EARLY SINGLES 1978 – 1981). THE CRAMPS El nom de The Cramps segueix viu. Més enllà de la mort de Lux Interior, el nom del grup és d’aquells que quedarà per...
Kapitoil: El sentit del capitalisme
KAPITOIL. TEDDY WAYNE Blackie Books Si algú busca una novel·la sobre aquest sistema capitalista que funciona a base d’inversions i especulacions premiades i benvolgudes per culpa d’una...
Lev Tolstói i la felicitat conjugal
LA FELICIDAD CONYUGAL. LEV TOLSTÓI Acantilado Lev Tolstói no necessita cap mena de presentació, i menys, quan el llibre que ens ocupa, La felicidad conyugal (Acantilado, 20012), ofereix un...
War Horse: Spielberg en terra de ningú
WAR HORSE (CABALLO DE BATALLA). STEVEN SPIELBERG Després de posar tots els últims avenços tecnològics que han aparegut darrerament en el món del cine al servei per portar a la gran pantalla les...
L’horror post-industrial de Pop. 1280
THE HORROR. POP. 1280 La veu té quelcom del Bob Mould més emprenyat, la base rítmica evoca als Suicide, sobretot a la bateria industrial binària i primitiva, la qual, a la vegada ens situa en...
Ty Segall és lo puto John Lennon
GOODBYE BREAD. TY SEGALL Publicat a mitjans del 2011, Goodbye Bread suposa el gran salt de qualitat de Ty Segall. Els referents apuntats són tan evidents com intocables, en un disc on apareixen gran...
