Baixant marxes: Moviment Slow

Força de tracció, cinètica i un feix de lleis físiques m’empenyen tan ràpid que en 60 minuts ja quasi bé no recordaré d’on he sortit. Estic envoltada de persones desconegudes i totalment diferents, de tot tipus d’edat, procedència, sexe, nacionalitat, gustos i particularitats amb les quals tinc un punt en comú: ara compartim destí. Pocs semblen percebre la presència d’una immensa i magnètica massa blava -disculpeu-me, sóc una enamorada del mar- que es veu per la finestra, malgrat que l’ambient està inundat per les fragàncies artificioses dels protectors solars, i puc observar vestuaris que delaten una imminent excursió a la platja. Parlen ininterrompudament, llegeixen llibres en japonès, busquen el revisor amb impaciència, tenen les mans aferrades a un dispositiu electrònic. Tots es mostren paradoxalment impertèrrits mentre esperen, ansiosos, arribar a terra ferma per no perdre ni un segon més de productivitat. No hi ha millor paral·lelisme que ser en un tren en marxa per il·lustrar la necessitat immediata de frenar. Els nostres hàbits han anat mutant en un breu espai de temps quant a context històric, el suficient com per aprendre a viure ràpid, gaudint de les experiències tan poc que gairebé han perdut la pròpia essència; evitant, en molts casos, el contacte directe amb l’entorn físic mentre enfoquem la mirada a una pantalla que sempre duem amb nosaltres; l’excés d’informació, la comoditat i l’abundància han esdevingut líders en la societat de consum actual.

Aquest brou és el cultiu idoni pel naixement d’un moviment que es podria considerar com l’antítesi de l’esperit frenètic, creant una mena de dualisme contemporani provinent d’una crisi que ens ha fet replantejar-nos pràcticament tot. Si bé la velocitat ens deshumanitza, el Moviment Slow -préstec lingüístic del concepte original anglosaxó- té per objectiu adoptar pràctiques sostenibles, tenir cura del medi ambient, gaudir de tot allò del que ens podem abastir de forma responsable; en definitiva, preservar el planeta Terra mitjançant uns punts molt ben definits:

• Recuperació del planeta

Si desitgem que l’herència de les futures generacions consisteixi en gaudir del món sense haver de patir els excessos que ja s’han comès, és hora de trobar i aplicar formes més sostenibles de conviure amb la naturalesa mitjançant l’ús d’energies renovables, processos de reciclatge, ús responsable dels recursos, anàlisis d’impacte mediambiental, donar una segona vida als productes, etc. per tal de no esgotar les fonts. Es tracta d’aconseguir un cicle de vida tancat, sense residus contaminants i no renovables com ho és, per exemple, el mètode Cradle to Cradle o Cradle to Grave, que ja s’estan aplicant tan a productes com a processos de producció.

• Acció Global

Vol trencar l’esquema bàsic capitalista perquè es considera que va en contra de la sostenibilitat, i és un gran causant de la destrucció del nostre planeta. Per aconseguir aquesta ruptura es proposa la re-educació, tenir cura de l’entorn i dels éssers vius amb els quals convivim, el desenvolupament de tecnologies i organitzacions que verdaderament puguin servir a les nostres necessitats, aprendre el llenguatge de la sostenibilitat per tal de convertir-nos en ‘ecoliterats’ i poder dur a terme iniciatives polítiques que ajudin a desaccelerar la societat en pro de la sostenibilitat.

• Política Slow

Aquesta, descansa sobre la creença que només una societat reflexiva es pot anticipar i adaptar a les crisis; només una societat amb fonts energètiques eficients com ara la solar té l’opció de preservar la diversitat biològica i cultural; només una societat amb un punt de vista crític sobre la tecnologia té l’opció de fer-ne un ús més responsable; només una societat slow es pot adaptar a un planeta slow. Per aconseguir-ho, s’han d’establir diàlegs oberts per tal de compartir coneixements, idees i experiències que ens condueixin al canvi de pràctiques, així com reconèixer un marc legal de drets bàsics fonamentals com ho són la igualtat, el respecte i la llibertat.

Hi ha una sèrie de conceptes pràctics que podem incorporar a les nostres vides que suposen un replantejament a escala si volem que tinguin repercussions reals.:
l’educació actual, tal com us explicava en l’anterior article, és l’herència de la industrialització i tendeix a matar la creativitat, la iniciativa, la curiositat, etc. L’slow learning planteja l’educació ecològica i la llibertat respecte de l’opressió educacional com els trets de partida per aprendre i compartir experiències en una societat slow, per contrarestar l’educació capitalista. Els slow habitats proposen l’auto-organització per ajudar-nos a suplir les nostres necessitats i proveir-nos de tot allò que necessitem sense recórrer a cap tipus d’explotació, animant-nos a adaptar els nostres hàbits als cicles de la naturalesa, no forçant-la a produir allò que de manera natural no pot. En l’actualitat ja hi ha urbanitzacions tan a l’estat espanyol com arreu del món concebudes sota aquestes premisses, anomenades ‘ecoaldeas’. Una nova concepció de feina és aquella que
 contribueix al benestar de les persones a llarg
plaç. Al formar part del nostre dia a dia,
adquireix una dimensió molt important per
nosaltres així com per la Terra, ja que és on hi
passem més hores i, per tant, genera més
impacte. Al contrari que el treball d’estil
capitalista, l’slow work vol estrènyer les
 relacions amb les persones i els llocs tot
reduint la petjada ecològica amb sistemes
integrats en ecosistemes locals, regionals i globals, fent ús de pràctiques que respectin la capacitat de càrrega i de resistència d’aquests darrers.

L’últim punt que esmentaré és el més conegut, doncs cada dia trobem més establiments i cooperatives que ens apropen l’agricultura ecològica als nostres plats i, de retruc, contribueixen a la millora de la salut. L’Slow Food constitueix l’antítesi, aquest cop, del conegut “fast-food” com a resposta d’avantguarda davant de l’aplanament produït per aquest últim, enaltint el re-descobriment de la riquesa i els aromes de la cuina local. Per aconseguir-ho es regeix per factors com el KM 0 o producte de proximitat, l’agricultura ecològica, un consum responsable, producte de temporada, col·laboració, i alguns més.

Cada dia tenim més opcions a l’abast que ens permeten ser responsables i adquirir comportaments sostenibles, així com tenim molta més informació a mà per prendre les decisions més encertades. Us convido a buscar, preguntar, aprendre, qüestionar i decidir.

Bibliografia i Enllaços d’interès:

Movimiento Slow movimientoslow.com
Slow Society www.slowsociety.org
Slow Food Espanya slowfood.es

Slow Food Nation slowfoodnation.org