Al 1961, un alumne de l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIP), Leonard Kleinrock inicià un projecte sobre la possibilitat d’enviar informació d’un ordinador a un altre, anomenat teoria de la commutació de paquets d’informació. La primera xarxa interconnectada data de finals de 1969, concretament el 29 d’octubre, quan el científic i professor en Ciències de la Computació de la Unversitat d’UCLA, Leonard Kleinrock, connectà la computadora d’UCLA amb un de la Universitat d’ Stanford, creant així el primer node. ARPANET, aquest és el nom que rep la xarxa, és l’origen del que avui entenem com Internet. Com a curiositat, indicar que la velocitat de transferència rondava els 0,9 kilobits per segon. Les Universitats de Santa Bàrbara i la de Utah també es van connectar, formant d’aquesta manera una xarxa de quatre nodes entre les universitats citades.
Al 1971 va néixer el correu electrònic. Raymond Samuel Tomlinson dissenyà la primera aplicació del que ara coneixem com e-mail per ARPANE. Incorporà l’arroba, símbol que prové de l’àrab per separar el nom de l’usuari i el del servidor. Una arroba equival a 25 lliures de pes, uns 12 kilograms. Al mateix temps, altres universitats van aconseguir afegir-se a ARPANET. La idea d’una xarxa universal anava agafant forma: es van assentar els protocols com el Transmission Control Protocol (TCP), possibilitant d’aquesta manera la comunicació entre ordinadors.
Aparagueren els primers problemes entre els científics que defensaven la idea d’una xarxa lliure per intercanviar informació i coneixements, i les empreses, que volien dominar la xarxa i proritzar per sobre de tot llurs interessos econòmics. L’expansió dels ordinadors personals van possibilitar el gran salt; els usuaris es van apropiar de la xarxa. És l’anomenda democratització de la Xarxa. La guerra de sistemes operatius d’Apple, IBM i Microsoft havia començat. Al 1989, Tim Berners-Lee, de l’Organització Mundial per la Investigació Mundial (CERN), va aplicar el projecte de l’hipertext (ideat al 1980), que consisteix en crear hipervincles i enllaços. L’aparició de l’hipertext, és a dir, HTTP i HTML (recordem que http vol dir Hypertext Transfer Protocol) va coincidir amb la irrupció de la World Wide Web, primer sistema de documents d’hipertexts, i el WorldWideWeb, el primer navegador web, i HTTPD, el primer servidor de web.
Al 1993, la CERN afirma que la Web seria gratuïta per tothom. L’evolució des d’aquell dia ha estat imparable. Es calcula que aviat hi hauran 2000 milions d’usuaris. El que encara està a l’aire és que es mantingui el caràcter democràtic i lliure de la Web, respectant la idea original dels seus creadors. La lògica de la llibertat tremola davant dels interessos corporativistes, com sempre disposats a privatitzar i fer negoci, en lloc de potenciar les eines de coneixement. Així s’explica que els pressupostos en matèria de cultura i educació siguin ridículs en comparació, per exemple, als de defensa.
En aquest vídeo animat en V.O.S.E ens ho expliquen de manera més àmplia; i en només en vuit minuts:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=FGxDIh7OLno]