Què passaria si estiguessis a punt d’arribar als 50 i t’adonessis que la teva vida no t’agrada?
Aquesta és la pregunta que els personatges de Pau Miró (ja un referent en el panorama de la dramatúrgia catalana contemporània) intenten respondre, tot sacsejant l’espectador i furgant en allò que l’ànima desitja i no té. A Un refugi indie (2012) eren joves d’uns 20 anys els que intentaven trobar el seu lloc en una analogia al que és l’actual situació de crisi, i és que Dones com jo és la l’última peça que forma part, juntament amb Un refugie indie, d’una trilogia que començava amb Els Jugadors (2011) que tractava la crisi dels homes que s’apropen als 60.
Les T de Teatre posen la guinda al pastís: Mamen Duch interpreta una biòloga soltera que es guanya la vida com caixera d’autopistes i que s’emociona amb la carícia d’un desconegut; Carme Pla és una mestra d’escola que s’ha quedat sense feina i que sent mare confessa no tenir instint maternal; Marta Pérez és una arqueòloga que subsisteix com a dona de la neteja amb la cleptomania com a via d’escapament; i Àgata Roca, el personatge detonant de la situació, una arquitecta mare de família envejada per totes les seves amigues que ho deixa tot d’un dia per un altre. La unió dels 4 personatges, tot i l’adversitat del moment existencial que estan vivint i que T de Teatre trasllada a l’espectador, té un gir que transforma la negritud dels personatges en un rosa fúcsia amb les notes (que fan bellugar el cul de més d’un espectador) del hit ‘Last dance‘ de Donna Summer i que es va convertir, gràcies a Thank God it’s Friday (1978), en un himne atemporal de la música disco.
On? Teatre Romea
Quan? De dimarts a divendres a les 20:30h. Dissabtes a les 18h i 21h, i Diumenges a les 18h
Preu? 21-27 €. Dimarts dia de l’espectador.
