Del 12 de febrer al 13 de març, el Teatre Goya Codorníu va acollir un dels musicals més exitosos d’Elisenda Roca i de Broadway, T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré, guanyador del Premi Butaca 2013 al millor musical. BCNCultura.cat ha pogut parlar-ne amb la seva directora, l’Elisenda Roca, enamorada de l’obra des del 1999, quan Esteve Ferrer la va estrenar a Barcelona.
El públic et coneix com a periodista i escriptora, però fins ara ignorava la teva faceta teatral. D’on sorgeix?
De ben petita. He viscut el teatre des que vaig néixer. De fet, sense el teatre jo no hi seria. Els meus pares es van conèixer dalt d’un escenari al Cercle de Gràcia. No només feia teatre, també em duien a veure teatre fora del Cercle. Crec que he vist pràcticament tots els muntatges del Teatre Lliure. L’impacte que em van causar alguns muntatges en la meva adolescència, em van decidir a dedicar-m’hi. Però l’atzar va fer que finalment estudiés periodisme.
T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré ha estat la teva primera immersió teatral com a directora? Havies tingut altres aproximacions al teatre?
No. Havia dirigit al Cercle. Però m’hi vaig dedicar professionalment l’any 2006 quan vaig dirigir “Misteriós assassinat a Manhattan”, una adaptació de JL. Martín del guió de Woody Allen, estrenada al Teatre Tívoli l’any 2006 i prorrogada al Teatre Condal, amb Montse Guallar, Pep Ferrer, Àlex Casanovas, Maribel Altés i Camilo García.
Com t’has sentit dirigint aquest musical? Quines eren les teves pors? Què has après?
Tenia molt clar què volia fer i amb qui. Envoltada d’un gran equip, amb els sis talents que heu vist sobre l’escenari i els que no es veuen però són fonamentals, compenetrats i eficaços, al darrere, no tenia cap por. L’única por que tenim tots els que ens dediquem a aquest ofici és que el públic se senti atret per la proposta i vingui al teatre. I la resposta del públic ha estat excel·lent.
Per què vas escollir aquesta comèdia? Feia temps que hi anava al darrere, però els drets els tenia una companyia de Madrid. Quan els drets van quedar alliberats, Vania Produccions s’hi va llençar de cap!
Què has mantingut de la versió de 1999 i de què t’has volgut distanciar?
No es tracta de distanciar-se de res. És una altra mirada, una forma de fer diferent d’un text i unes cançons que funcionen de conya. Amb la col·laboració de les esplèndides traductores i adaptadores Anna Ullibarri i Roser Batalla vam actualitzar parts del text que havien quedat ancorades al segle XX. Sobre tot pel que fa a ginys tecnològics, referències cinematogràfiques, joguines, a diferents escenes. També vaig decidir carregar-me la mitja part i fer l’obra d’una tirada i suprimir una escena que alentia el conjunt. Amb l’Andreu Gallén, el director musical i pianista a l’obra, vam triar les transicions musicals breus per dotar de més ritme encara a la funció. I vaig optar perquè tant el piano com el violí fossin protagonistes situant-los al prosceni i fent que tant l’Andreu com el Víctor, intervinguessin des del començament i en diferents escenes.
L’amor, el món de la parella, les etapes vitals … Per què consideres que el públic català mai se’n cansa, d’aquests temes?
Ni el català, ni el castellà ni l’anglès, ni el de les Illes Fiji! Perquè no podem evitar enamorar-nos, perquè seguim tenint fills, perquè estimem i volem ser estimats. Això no canvia.
Aquest 2014 has decidit tornar-la a entrenar, aquest cop al Teatre Goya-Codorníu. Per quin motiu?
Després d’estrenar-la el 14 de febrer de 2013 al Teatre Poliorama i de fer una gira per tot Catalunya, ens van donar l’oportunitat de tornar a Barcelona. I hem estat molt còmodes. És un teatre sensacional, bona acústica, excel·lent visibilitat per l’espectador. Un teatre ideal per aquest muntatge.
Quins projectes tens en ment? Tornaràs a dirigir alguna obra?
Sí. Hi ha un projecte que ens il·lusiona: un musical que està escrivint Guillem Clua, amb música original de Jordi Cornudella, direcció musical d’Andreu Gallén i jo a la direcció escènica. Ja té títol i repartiment. Però de moment, cap espòiler. Haureu d’esperar a la tardor per saber-ne més.
