Ens endinsem a la Irlanda rural de la primera meitat del segle XIX: veiem l’ambient que es respira en una humil escola autogestionada que se sufraga amb bona intenció i uns pocs xílings, però que garanteix que els pocs alumnes de la zona puguin adquirir alguns coneixements, fent-ho a més a més en la seva llengua: l’irlandès. L’harmonia senzilla d’aquest remot indret es veu interrompuda amb l’arribada d’uns geògrafs militars anglesos que no entenen ni un borrall la llengua nativa de l’illa i que, amb l’ajut d’un traductor aplicat, exposen la seva missió: detectar, una a una, totes les localitzacions del país i posar-los un topònim en anglès. Una acció disfressada de gestió administrativa que arriba al mateix temps que la creació d’una nova escola nacional gratuïta en què tots els coneixements seran instruïts en anglès. A aquesta confrontació cultural i política s’hi suma un altre conflicte, aquest cop personal i de caire amorós, en aparèixer l’atracció –i potser amor- entre una nadiua irlandesa i un cartògraf anglès.
Aquest és el mar de fons de Traduccions, la darrera proposta de La Perla 29, que té lloc en un context idoni com és l’escenari de la Biblioteca de Catalunya. Dirigida per Ferran Utzet, la posada en escena compta amb un ampli repartiment de nou actors entre els quals hi ha Ramon Vila, Montse Morillo o Ivan Benet. Es tracta d’una obra de l’autor irlandès Brian Fiel, que s’ha estrenat més enllà d’Irlanda però que a Catalunya arriba ara per primer cop. La traducció al català ha anat a càrrec de Joan Sellent, que ha optat per mantenir la convenció teatral proposada per l’autor de fer parlar els personatges en la mateixa llengua, simulant que són dues llengües diferents, i deixant que sigui l’espectador qui tregui les pròpies conclusions sobre els possibles paral.lelismes amb la nostra realitat.
Però del que no hi ha dubte és que l’obra reflexiona sobre una realitat històrica, com va ser la imposició de la llengua anglesa en detriment del gaèl·lic-irlandès, un fet que va portar que en tan sols un segle una llengua substituís l’altra de forma gairebé total. Més enllà d’aquest fet, l’obra reflexiona, amb sensibilitat i fins i tot sentit de l’humor, sobre la relació de llengua i identitat, i de la relació d’aquesta amb el paisatge. Són gairebé tres hores d’espectacle intenses i apassionades com la història que narra, de la qual es podrà gaudir fins el proper 9 de març.
On? Biblioteca de Catalunya. C/ Hospital 56.
Quan? De dimecres a dissabte a les 20:30. Diumenges a les 18:00h.
Preu? 26 euros (descomptes disponibles amb diferents carnets)