“Les coses no canvien; canviem nosaltres”
Henry David Thoreau
Fa quatre anys de l’aparició de Tres dies amb la familia, de Mar Coll, contundent i sòbria radiografia de la família burgesa catalana, guardonada amb el Goya a la millor direcció novell, en un relat a cor obert on evocava les misèries, contradiccions i aparences d’uns éssers que semblava que ho tenien tot i no els mancava res, més lluny de la realitat, a través de la mirada de Léa, una jove perduda i allunyada de la senda familiar. Mar Coll torna amb Tots volem el millor per a ella, seguin l’estel·la de l’anterior, construint el seu relat a partir de dos eixos principals: per un costat tenim la família burgesa, i per un altre a la Geni, advocada de 38 anys que fa un any va patir un greu accident de cotxe. El seu entorn familiar format pel seu marit, les seves germanes i el seu pare s’esforcen en ajudar-la perquè tot torni a ser com era, o millor dir, a recordar el que toca viure i fer. Però, per a Geni tot ha canviat, les coses ja no poden ser com abans, ella se sent diferent, té ganes de fer altres coses i sent que ja no pertany a aquest nucli familiar, al igual que li passava a Léa. Són dones sense rumb, perdudes i sense lligams. L’aparició de Mariana, antiga companya d’universitat de Geni, noia que viu el moment i es deixa portar per la vida, serà determinant per la decisió que prendrà Geni amb la seva vida. La càmera de Coll observa, mira el relat, no intervé, ens deixa als espectadors la paraula, els personatges s’assemblen massa a nosaltres mateixos, amb les seves contradiccions, disfuncionalitats, pors, conflictes… Ingmar Bergman va descriure els seus personatges de Cara a cara i Secretos de un matrimonio com a emocionalment discapacitats, descripció molt adient també per als personatges de Mar Coll. Geni, sembla sortida d’alguna pel·lícula de Woody Allen, potser de Hannah y sus hermanas, igualment manté moltes afinitats amb algunes situacions i personatges de Another year, de Mike Leigh. Menció especial té la interpretació de Nora Navas, guardonada amb el premi a la millor actriu en la darrera edició de la Seminci, que encarna amb un gran registre de composició emocional i veritat, tirant endavant un personatge molt complicat que es troba a la boda del precipici i necessita desesperadament començar a volar i tornar a mirar de nou amb la innocència d’un nen. Gran pas endavant en la incipient trajectòria de Mar Coll; amb dos films s’ha convertit en una de les mirades més interessants dels darrers anys. Obra sincera, lluminosa, optimista i plena de lucidesa, un salt al buit emocional amb un gran somriure.
.