“Els altres homes són amos de la seva fortuna; l’avar és l’esclau de la seva”.
Juvenal
Martin Scorsese, nascut al barri de Queens, New York, l’any 1942, amb una filmografia composa per gairebé 40 títols, és un dels grans del cinema que s’ha mantingut oferint un bon grapat de grans pel·lícules des de fa quasi mig segle. Els seus relats tenen especial predilecció per les biografies d’arribistes i gent corrent, que es mouen pels baixos fons o camins il·legals acompanyats d’una estructura molt definida: ascens i caiguda, i amb la ciutat de Nova York com a escenari i una score molt ben agafada, sons musicals que van del rock ‘n’ roll passant pel blues, on mostra un tipus de gent que ha pujat del no res i s’ha fet amb una gran fortuna, recolzat amb enganys, delictes i crims, però que, al final, malauradament, perden tots els seus diners i han de començar de nou o s’han quedat pel camí. Recordem els casos de Travis Bickle, el taxista de Taxi driver (1976), Jake La Motta, el boxejador de Toro Salvaje (1980), Henry Hill, el gangster d’ Uno de los nuestros (1990), Sam Rothstein, l’apostador i director de casino de Casino (1995), William “Bill el carnisser” Cutting en Gangs of New York (2002) i Howard Hugues en El aviador (2004)… A El lobo de Wall Street li toca el torn de passar comptes amb Jordan Belfort,- vida que ja va ser portada al film Boiler room, de Ben Younger en l’any 2000- un personatge no molt lluny d’aquell poca vergonya de nom Barry Lyndon, en la biografia que va filmar Kubrick en 1975 -, antic broker de Nova York que va fer una grandíssima fortuna a la dècada dels noranta de manera fraudulenta i va ser acusat i declarat culpable per manipulació del mercat de valors, rentat de diners i altres delictes relacionats amb les altes finances. Magníficament interpretat per Leonardo DiCaprio, en el que és el seu cinquè treball amb Scorsese, estem davant d’ un ésser sense escrúpols que amassa una grandíssima fortuna a costa de gent normal i corrent que vol guanyar diners. El director italoamericà ens presenta una tremenda orgia de molta pasta, moltíssima, grans bacanals de sexe i tota una muntanya de drogues, donant-li un toc rabiós i incisiu, com solament saben els mestres, amb una càmera que escruta cada racó i envaeix amb una gran mise-en-scène, una història ben filmada i millor narrada. Scorsese recupera algunes seqüencies que són marca de la casa com aquella de les detencions a ritme de la versió de Mrs. Robinson dels Lemonheads, que ens recorda a una altra de Casino, on mostraven el destí d’alguns personatges a ritme de House of the rising sun dels Animals. El director d’ El tren de Bertha deixa la paraula a la seva criatura, a manera de diari personal, com ja havia fet en d’altres ocasions, on Belfort/DiCaprio va relatant una vida plena de disbauxa, desenfrenament i luxúria, tot un món d’excessos i perdició que després de ser condemnat el va portar a la ruïna total i a la presó. Relat cru, fosc, paranoic i bestial sobre la cobdícia, l’avarícia i les mesquineses d’un sistema, el capitalisme, on guanyar diners s’ha convertit en l’únic propòsit per ser algú. Cinta amb un to grotesc i infantil, i d’altres esperpèntic, disparitat i graciós, com quan drogat perdut, Belfort explica com surt del club de golf camí cap a casa… Scorsese demostra la seva mestria cinematogràfica narrant amb pols ferm un relat basat en l’autobiografia de Belfort, redactat per l’ocasió per Terence Winter, guionista de Los Soprano, i creador, productor i també guionista de la serie Boardwalk Empire, on el capítol pilot va ser dirigit per Scorsese, a part de ser un dels productors executius. Un bon tàndem per mostrar les misèries d’un paio cobdiciós amb un únic propòsit: fer-se ric per damunt de tot, mai és suficient, costi el que costi i portant-se per endavant a qui calgui. Prototip del ciutadà nord-americà que entén que a la vida l’única manera per ser feliç es guanyar molts diners i així serà considerat important i els altres l’envejaran per això…