POP WAR: IMPERIAL STATE ELECTRIC
El debut de l’ex-líder de The Hellacopters, Nicke Royale, amb Imperial State Electric, va suposar una sorpresa força agradable. Tot i allunyar-se del rock més contundent que practicava amb The Hellacopters, Nicke Royale facturava una col·lecció de cançons que bevien directament dels Kiss més pop, utilitzant la fórmula de guitarres d’orientació hard i perfectes melodies vocals, que dotaven la seva nova aventura d’una gran identitat pròpia. Amb …continuar llegint
RELAPSE. MINISTRY
Al Jourgensen va decidir posar punt i final a Ministry un cop George Bush i la seva administració van caure del poder. Sense la seva principal “musa” inspiradora i amb grans símptomes d’esgotament, Jourguensen va optar per retirar-se al camp i tirar endavant un nou projecte d’inspiració country. Però els temps són els que són, i no fa faltar entrar en els detalls que tots coneixem, i Jourguensen no ha pogut resistir-se a la temptació de tornar a posar en marxa la maquinària de metal industrial més ferotge que ha parit el rock. Tenint en compte que …continuar llegint
FAITHFUL MAN. LEE FIELDS AND THE EXPRESSIONS
El 2009 la discogràfic Truth & Soul (juntament amb Dapton Records, claus en l’aparició de figures com Sharon Jones i Charles Bradley) ens va fer el gran favor de recuperar a Lee Fields, qui acompanyat dels The Expressions (homenatge als The Impressions de Curtis Mayfield), publicant un nou treball d’aquest veterà soul man de Brooklyn, LP titolat My World. Cançons com Do You Love Me, Loves Comes and Goes, Money is King, My Word is Empty Without You, per citar-ne algunes, donaven a conèixer a un Lee Fields que …continuar llegint
DONKEY JACKET. HENRY’S FUNERAL SHOE
Els Welsh Blues Brothers han tornat! Els germans Aled i Brenning Clifford apunten i disparen amb l’emergència artística i sonora dels músics que han mamat de nou amb el seu segon LP, Donkey Jacket. La força i cruesa de la veu d’Aled, l’afilada guitarra d’aquest desprenent electricitat i blues rock a dojo, i la força bruta i primitiva del seu germà a la bateria són els eixos a través dels quals es sustenta una de les bandes destinades a mantenir el rock n’ roll allà on es mereix. Blues rock explosiu i incendiari, que recorda en alguns moments, i no és …continuar llegint
POSSESSION. CHRISTIAN MISTRESS
Chrstine Davis és la líder de Christian Mistress, banda formada a Olympia i que acaba de publicar un segon LP, Possession, que confirma, i de quina forma, les bones maneres apuntades amb el seu debut, Agony & Opium. Guitarres i base rítmica heavy metal, i farem especial èmfasi als duels de guitarres bessones enfrontant harmonies, i melodies dures i directes, rememorant els millors temps de The Plasmatics, Wendy O. Williams i Texas Terri Bomb! En els dies de productes de màrqueting tan ben presentats com els d’Adele, Lana Del Rio …continuar llegint
BE THE VOID. DR. DOG
Dr. Dog viuen a un altre planeta. La seva perspectiva musical els situa en aquell grups de bandes de rock n’ roll disposades a combatre el fastigueig social i existencial. Un nou disc dels nord-americans serveix per posar de manifest el seu tarannà positivista i vitalista a través d’un cançoner que cal tenir ben present quan es tracta de reivindicar el bon moment del panorama pop-rock d’arrels clàssiques. Be the Void (Sigues el no-res) suposa una declaració d’intencions des del títol: més artesanals i trobadorescos que mai, Dr.Dog manté la …continuar llegint
BORN TO DIE. LANA DEL REY
Lana Del Rey desperta sentiments oposats. Per una banda la sensació de, i gran culpa d’això la té la campanya de màrqueting que ha orquestrat la seva discogràfica al voltant d’ella, on cada pas previ a la publicació d’ aquest Born to die, ha estat tant calculat i descarat que ha fet que un no sàpiga molt bé com agafar-se aquesta cantant; i per l’altre costat hi ha les cançons que formen el disc, que sense ser una obra referencial i enlluernadora en la seva globalitat, sí que conté moments realment inspirats, amb segell d’autor, que acaben per seduir-te. …continuar llegint
BREAK IT YOURSELF. ANDREW BIRD
Nou treball del multi-instrumentista de Chicago i llicenciat en el mètode Suzuki, Andrew Bird, on redunda en les virtuts i maneres que ha vingut demostrant durant una llarga trajectòria que s’inicia amb els Bowl of Fire, tot i que abans havia col·laborat amb la banda de Jim Mathus, Squirrel Nut Zippers, entre 1996 i 1998, en els LP’s Hot, Sold Out, and Perennial Favorites. El cas és que Bird ha publicat el seu nou llarg, en una cursa que l’ha catapultat com un dels grans secrets de l’indie pop. De fet, amb The Swimming Hour, tercer i últim liderant la …continuar llegint
HORDES OF ZOMBIES. TERRORIZER
Després de la mort de Jesse Pintado, res serà el mateix. Després de publicar amb Terrorizer Darker Days Ahead, el 2006, amb un títol que semblava anunciar el que vindria després, el guitarrista de Napalm Death va morir d’un coma diabètic. No obstant, el record de la figura d’un dels guitarres més emblemàtics de l’escena ha servit per impulsar a totes dues bandes. Centrant-nos amb Terrorizer, banda que va obrir les portes al Grindcore amb World Downfall (1989), juntament amb Scum (1987) de Napalm Death i Reek of Putrefaction (1989) …continuar llegint
COW PALACE 1986. NEIL YOUNG
Els vuitanta no varen ser senzills per Neil Young. Tot i el matrimoni amb l’actual dona, Pegy Morton, la paràlisi cerebral del seu fill Ben, nascut el 1978, va marcar una dècada que va veure al músic provar un raonat canvi de registre, atret per la tecnologia, que d’alguna manera el feia creure de forma racional en la curació del seu fill, a més de donar-li l’oportunitat de comunicar-se amb ell. Un fallit intent de reinventar-se, l’adéu a Warner i hola a Geffen, i en definitiva, la dècada …continuar llegint