NOU! STRANGE WEATHER, ISN’T IT. !!! 
La seva proposta segueix seduint. Baixos profunds i força marcats, ritmes poderosos, tornen a fer acte de presència en el que ja és el tercer treball del grup. Menys punk que la seva anterior obra i més funk que el seu debut, aquest nou àlbum de !!! és un hibrid de les seus anteriors treballs. El grup, amb formació renovada, incorpora noves sonoritats, vents i veus femenines, que enriqueixen encara més els seus infecciosos temes carregats de ritme.
Sona a… LCD Soundsystem + Happy Mondays
El Millor…The Hammer, AM/FM, Even Judas Gave Jesus a Kiss.
El Pitjor… no supera les seves anteriors demostracions.
NOU! TOMORROW MORNING. EELS 
El nou treball de Mark Oliver Everett és un End Times descafeïnat. Més positiu, igual d’artesanal, gravat amb una caixa de ritmes, guitarres i teclats, però la fòrmula aquí punxa. Potser perquè s’excedeix en el minimalisme de la proposta i insisteix en efectes i sons peculiars que tan agraden al músic; el cas és que els 4 temes de l’EP de l’edició de luxe són dels més destacables. Tot i algun moment a recordar com Looking Up i St. Elizabeth Story, és un disc repetitiu i un cop començat, vols que s’acabi.
Sona a… Eels sense idees.
El Millor...fa el que li dóna la gana; i l’EP de l’edició de luxe.
El Pitjor… This is Where it Gets Good.
NOU! HAWK. ISOBEL CAMPBELL & MARK LANEGAN 
Tercer treball conjunt entre aquest dos personatges, en principi antagònics, però que disc a disc demostren una compenetració total. Més proper a les sonoritats tradicionals americanes, que en els seus dos anteriors àlbums. Aquest Hawk respira del country i el blues, i l’ombre del millor Dylan no el deixa en cap moment. A les inspirades composicions d’Isobel Campbell, cal afegir-hi dues versions de Townes Van Zant i una del tema Sunrise, del propi Lanegan, que la cantant és fa totalment seva.
Sona a… Bob Dylan + Lee Hazlewood.
El Millor...You Won’t Let Me Down Again, No Place To Fall, Time of the Season i Lately.
El Pitjor… es fa curt.
THE THRESHINGFLOOR. WOVENHAND
L’ex-líder dels desaparescuts 16 Horsepower Dave Eugene Smith no baixa el llistó i el setè àlbum en estudi de Wovenhand és una demostració del domini que té de textures de folk gòtic amb aromes de country insurgent, endinsant-nos en una dimensió bucòlica, espiritual i contemplativa. Més menys elèctric que l’anterior treball, el disc conté moments sublims, i un tancament de disc vitalista amb Denver City, segurament un dels temes de l’any.
Sona a… Dave Eugene Smith.
El Millor… The Threshingfloor, A Holy Measure, Behind Your Breath, Truth, Terre Haute, Denver City.
El Pitjor… no supera a Consider the Birds ni a Mosaic.
THE BEST OF CAPITOL YEARS. THE DANDY WARHOLS
Els de Portland, celebren el seu 15 aniversari amb aquest treball on es recullen els seus singles de l’era Capitol Records. Capaços de crear cançons tan irresistible i immediates com Boys Better, Get Off, Bohemian Like You o The Last High, però incapaços d’entregar un disc rodó, ni en forma de recopilatori. Aquest treball mostra tota la grandesa i misèries del grup liderat per Courtney Taylor. Inclouen un tema indèit que val més que tot el seu anterior disc.
Sona a… l’altre cara de The Brian Jonestown Massacre.
El Millor… Boys Better, Bohemian Like You, Get Off i The Last High.
El Pitjor... són irregulars fins i tot en un disc recopilatori.
GOODBYE KILLER. THE PERNICE BROTHERS
Aquest és el seu setè treball, i el primer després de dos anys on els membres de la banda es van abocar a projectes més personals. Goodbye, Killer, presenta uns Pernice Brothers igual d’aficionats a les melodies pop del passat però acostant-se més al neo-folk i a l’americana. Amb unes melodies que poden recordar des de The Beatles a Bob Dylan, passant per Simon and Garfunkel, el grup aconsegueix un treball àgil i directa, que t’atrapa a les primeres escoltes.
Sona a… The Jayhawks + Simon and Garfunkel
El Millor… Bechamel, We Love Strange, The Great Depression
El Pitjor… la portada.
CROWEOLOGY. THE BLACK CROWES
Doble disc recopilatori, on el grup repassa tota la seva carrera pre-Warpaint en clau acústica. Aquest Croweology va més enllà del simple disc testimonial, i es converteix en un exercici d’aproximació dels temps passats de la banda al present. Pocs grups poden sorprendre amb un disc d’aquest tipus, Un total de 22 temes, per res previsibles en les seves noves versions, que segueixen alimentant la gran llegenda dels corbs negres.
Sona a… The Black Crowes.
El Millor… tot, amb menció especial per Hotel Illness i els cinc minuts finals de Thorn In My Pride.
El Pitjor… el parèntesis indefinit després de la gira.
CRAZY FOR YOU. BEST COAST
El primer LP de la banda liderada Bethany Consentino respira indie pop per tot arreu. Melodies enganxoses guitarres fuzz, frescura, immediatesa, i 12 temes en 30 minuts. Sonen simples, directes, sense pompositat, menys inflats que Wavves i Crystal Stilts. Es declaren fans dels Beatles, Beach Boys i Dusty Springfield, com Elastica i Hole, de qui trobem algun matís. Entren a la primera, i a base d’audicions, ho paguen.
Sona a… Bangles + Vivian Girls.
El Millor… Boyfriend, I want to, Honey.
El Pitjor… les lletres i la portada.
HEAVY BREATHING. BLACK BREATH
Veu hardcore, guitarres afilades com les d’Entombed de Wolwerine Blues i temes amb un estrucutura i qualitat que recorden ni més ni menys que Slayer. Respectats gràcies a l’EP Razor to Oblivion (2008) i a la bona fama del seu directe, el seu primer LP és un disc plagat de grans moments del rock més salvatge. Temes rodons, amb acceleracions i frenades en sec a mig tema, i canvi de compàs inclòs, deixen clar que la brutalitat i el talent quan s’entenen, el resultat és demolidor.
Sona a… Entombed + Slayer.
El Millor… Black Sin, Eat the Witch, Escape from Death, Virus, Fallen.
El Pitjor… poca cosa.