DINGUE. EMMANUELLE SEIGNER 
L’actriu francesa Emmanuelle Seigner, debuta com a cantant amb aquest treball de revival pop 60’s, carregat de frescor i molt bones maneres. La portada, basada en el Historie de Melody Nelson, de Serge Gainsbourg, ja és tota una declaració d’intencions, i a través de les 11 cançons que formen el disc, Seigner aposta per la fòrmula que en el passat varen fer famoses a Brigitte Bardot i Jane Birkin, sota les odres de Gainsbourg. En el disc hi col.laboren, Roman Polanski i Iggy Pop posant les seves veus en un parell de temes, i la cantant Keren Ann que s’encarrega de les composicions.
Sona a … Serge Gainsbourg + The Dandy Warhols.
El Millor… Le Jour Parfait, Femme Fatale, Dingue.
El Pitjor… el punt artificial.
ROWLAND S. HOWARD 
Amb Mick Harvey (bateria i orgue), J.P Shilo (guitarres, violí i baix) i algunes veus de Jonnine Standish, Rowland S. Howard gravà aquest segon i darrer àlbum en solitari. Mort el passat desembre, l’ex-Boys Next Door,ex-Birthday Party, ex-Crime and City Solution i ex-These Immortal Soul, semblava recuperar l’essència del seu so, a mig camí entre el rock dels bad seeds i el to crooner del darrer Johnny Cash, cada acord sembla ser una ferida mal curada, i cada paraula, una fugida cap al costat més complexe i dolorós de l’expressió artística més honesta.
Sona a… Mestre de l’Escola Bad Seeds.
El Millor… (I Know) A Girl Called Johnny, Lif’e’s What You Make it.
El Pitjor… gairebé res.
THE CRIBS. IGNORE THE IGNORANT
Amb Johnny Marr a les seves files per gravar el que és el quart àlbum dels de Yorkshire, realment la banda ha assolit un so més compacte. Tot i que no arriben al nivell dels seus referents, els tres germans Jarman i Marr realment ofereixen pasatges pop destacables, on les arrels britàniques apareixen per tot arreu, creant pasatges on es fonen les influències del passat amb les del present. Quan surten guanyant les primeres, surten victoriosos. Possiblement, el seu millor àlbum.
Sona a… The Smiths+Wire+Franz Ferdinand.
El Millor… We Were Aborted.
El Pitjor… massa irregular.
UNDER GREAT WHITE NORTHERN LIGHTS. THE WHITE STRIPES 
Era inevitable i els The White Stripes ja tenen el seu disc en directe. A través de 16 temes, la parella més cool del panorama rock, ens mostren les seves virtuts, poques, i els seus defectes, masses. La guitarra de Jack White sona a tot volum i es mostra com tot un guitar hero que porta a un públic entregat allà on vol. El disc agradarà als seguidors del grup, i la resta es quedarà totalment indiferent.
Sona a…rock 70’s apta per tots els públics.
El Millor… el so contundent del duet.
El Pitjor… molt lineal.
TED LEO & THE PHARMACISTS. THE BRUTALIST BRICKS
Ted Leo és un nom conegut a la costa est nordamericana que combina el pop, el punk, amb apunts de soul i hardcore. Amb el pas del temps, les melodies les ha anat cuidant més, com ja es podia comprovar al llunyà The Tyranne of Distance. Els referents del punk més melòdic de finals dels 70’s i del millor power-pop es fusionen donant com a resultat un disc amb moments més que destacables com The Mighty Sparrow iWhere Was My Brain.
Sona a… The Jam+Manic Street Preachers.
El Millor… Els referents.
El Pitjor… irregular.
THE RADIO DEPT. CLINGING TO A SCHEME
Amb aquest tercer disc de The Radio Dept, ja podem dir, sense embuts, que estem davant d’una de les millors bandes de pop de l’actualitat. Ja varen donar motius per aquesta afirmació amb Lesser Matters i Pet Grief, sobretot aquest segon, i ara, amb temes com Heaven’s on Fire (el single s’ha editat recentment i hi compta amb la col·laboració de Thurston Moore),The Video Dept i Memory Loss, confirmen el seu status. Els de Lund (Suècia) ens regalen 35 minuts de pop deliciós no exent de lletres interessants.
Sona a… banda consolidada.
El Millor… gairebé tot
El Pitjor… gairebé res.
LIARS. SISTERWORLD
La banda de Brooklyn ha tornat a gravar als EUA, i sembla ser que els aires de L.A han dotat al grup d’un eclecticisme i frescura encomiables. Des de krautrock a punk, passant per pop-rock amb aromes psicodèlics amb alguns passatges rabiosos y angoixants. El primer tall, Scissor, és prou explícit, d’on passem a una inquietant tranquilitat atmosfèrica a un noise-pop adrenalític. Sisterworld, disc on els Liars alimenten les nostre oïdes i pensaments: art punk per escoltar i llegir.
Sona a… Can+Gang of Four+The Fall.
El Millor… Scissor, Scarecrows on a Killer Slant, Proud Evolution, The Overachievers.
El Pitjor… Here comes the people, Drip.
THE BUNDLES. THE BUNDLES
Banda formada per l’ ex-Moldy Peaches Kimya Dawson, Jeffrey Lewis i alguns dels seus ‘junkyards’, com Jack Lewis i Andres Griffen, i Karl Blau, aquests The Bundles es presenten com una mena de superbanda anti-folk. Dawson, després de la breu reunió amb Adam Green i els citats Moldy Peaches, ha creat juntament amb Lewis una col·lecció de cançons que beuen del folk més lo-fi i del pop més lleuger, i que segurament faran les delícies de tots els fans d’aquest gènere musical divertit i fresc per alguns, monòton i avorrit per altres.
Sona a… Juno+Adam Green+Beck.
El Millor… Pirates Declare War, Shamrock Glamrock
El Pitjor… com no li trobis la gràcia…
BIG STAR. KEEP AN EYE ON THE SKY 
La banda d’Alex Chilton es mereixia aquesta immensa retrospectiva que recupera gairebé tot el seu llegat. Quatre cd’s, 98 temes, escrits interessants, fotos, algunes de William Eggleston. Tota la música del grup, excepte In Space, temes dels membres en altres projectes, directes amb alguna que altre versió; la caixa que recupera la vida, obra, influències d’una banda que va marcar les pautes de grups tan importants, com per exemple, R.E.M i els Replacements.
Sona a… Una de les millors bandes de la història del pop-rock.
El Millor… Tot.
El Pitjor… Res.
THEE OH SEES. HELP
Banda de culte a la seva ciutat natal, els de San Francisco són un dels hereus del memorable so de la Costa Oest de finals dels 60’s. Un retorn al passat fet des de la qualitat i la personalitat. Distorsió, efectes i reverberacions a dojo, bases rítmiques del rock més primitiu, guitarres sonant a garatge amb tonalitats psicodèliques, melodies totalment 60’s, molts estem per tant d’enhorabona, no només per aquest disc, sinó també perquè els podrem veure al proper Primavera Sound.
Sona a… The Sonics+The Seeds+Jefferson Airplane+The Black Angels
El Millor… Enemy Destructs, Meat Steo Lively, A Flag in the Court, Can You See?, Destroyed Fortress Reappears…
El Pitjor… que mai tindrem prou psicodèlia.