POPULAR SONGS.YO LA TENGO
L’esperit de The Velvet Underground segueix flotant per els 12 temes que formen aquest nou treball de Yo La Tengo. La banda segueix fidel al so que els va caracteritzar en els seus inicis, encara que amb els anys les seves melodies han anat millorant. Uns clàssics.
Sona a…uns inspirats Yo la Tengo.
El millor…la capacitat melòdica que van guanyant disc a disc.
El pitjor…pràcticament res.
BREAK UP. PETER YORN & SCARLETTE JOHANSSON
Scarlett Johansson uneix forces amb el cantautor mainstream, Peter Yorn, per gravar aquesta col·lecció de cançons de vocació pop, per moments notable i en altres prescindible. Fins i tot s’atreveixen a versionar el I’m the Cosmos de Chris Bell, i en surten ben parats.
Sona a… versió apte per tots el seguidors de Serge Gainsbourg & Brigitte Bardot.
El millor… Relator, Blackie’s dead i Wear and Tear.
El pitjor…massa irregular i fred.
OH MY GOD, CHARLIE BROWN. THE LOW ANTHEM
Entre Tom Waits i Bob Dylan; o bé…tant se val. El cert és que els de Providence, amb el seu tercer disc, es confirmen com una banda més de qualitat dintre de la nova corrent de folk.
Sona a… Bon Iver + The Felice Brothers.
El millor… Champion Angel + The Horizon Is A Beltway.
El pitjor…hi ha temes que semblen cares b.
TENTACLES. CRYSTAL ANTLERS
Un altre debut interessant provinent de Califòrnia. Guitarres entre psicodela i shoegazer, so Stooges amb tocs free jazz, veu visceral, teclats amb segell The Doors, en definitiva, un àlbum tan contundent com irregular.
Sona a… The Doors + Mars Volta + MC5.
El millor… Andrew + Painless Sleep.
El pitjor… alguns temes es fan pesats.
BACKSPACER. PEARL JAM
La banda de Seattle torna a la càrrega amb un àlbum que segueix les pautes marcades del celebrat retorn a les seves arrels que va significar Pearl Jam. Un disc que serà una bona excusa per veure’ls on més destaquen: en directe.
Sonen a… a banda amb les idees clares.
El millor… Just Breathe i Amongst The Waves.
El pitjor… disc irregular; masses alts i baixos.
BEFORE THE FROST. THE BLACK CROWES
Els germans Robinson es reivindiquen amb aquest nou treball, gravat en directe en uns estudis de la localitat de Woodstock, fet poc habitual. Després de correcte retorn amb Warpaint, en aquest treball trobem els millors Black Crowes des de l’infravalorat By your Side.
Sonen a… un grup que està de tornada de tot.
El millor… la seva autenticitat segueix intacte.
El pitjor… la crìtica més “guai=snob” i aficionada a la paraula “tendència”, no els hi farà ni cas.
BROKEN. SOULSAVERS
Segona col·laboració entre Mark Lanegan i Soulsavers; el músic de Seattle agafa el protagonisme absolut i firma els millors temes del disc, acompanyat de figures il·lustres com Jason Pierce i Mike Patton.
Sona a… Mark Lanegan.
El millor… Mark Lanegan; menció especial pel cover de Gene Clark Some Misunderstanding.
El pitjor… sense Mark Lanegan, ningú faria cas a Soulsavers; i l’aportació del sobrevalorat Mike Patton.
NOTHING GOLD CAN STAY. THE DUKE AND THE KING
Simone Felice es troba en estat de gràcia. Després de gravar el memorable Yonder is the Clock, amb el seu grup titular, The Felice Brothers, ara ens regala aquest Nothing gold can stay, un disc d’arrels folk-rock amb melodies pop, totalment irresistible.
Sona a… The Felice Brothers més soul.
El millor… la sensibilitat pop de Simone Felice.
El pitjor… tots els que s’apuntaran al carro.
DEVOTION IMPLOSION. GLISS
La banda de Los Angeles, amics de The Warlocks i The Vandelles, debuta amb un disc de pop psicodèlic, ple de guitarres i veus que tracen melodies denses i enfosquides.
Sona a… Cocteau Twins + The Primitives + Jesus and Mary Chain
El millor… Love songs…i un altre àlbum de debut de nivell en el que va d’any
El pitjor…irregulars, encara recorden massa a les seves referències.
HUMBUG. ARCTIC MONKEYS
Amb aquest nou treball, Artic Monkeys, han intentat anar una mica més enllà i no encasellar-se en un so i composicions que ja no donaven per més. El problema és que amb agafar un productor de la talla de Josh Homme no n’hi ha prou. El resultat és un disc lineal i avorrit.
Sona a… Queens of the Stone Age sense “punch” ni cap mena de gràcia
El millor… l’intent d’anar més enllà.
El pitjor…que Josh Homme no fa miracles.