FURTHER COMPLICATIONS. JARVIS COCKER 
Segon disc en solitari de l’ex-líder de Pulp. Produït per l’inesgotable talent de Steve Albini, ens presenta a un Jarvis Cocker més contundent, amb sonoritats properes al glam rock o al funk, passant per balades que no desentonarien en el cançoner del seu antic grup.
Sona a…Young Americans + This is Hardcore.
El millor… l’esforç de Jarvis Cocker per fer alguna cosa diferent.
El pitjor… es necessiten varies audicions per apreciar-lo, i això avui en dia passa factura.
THE PAINS OF BEING PURE AT HEART. THE PAINS OF BEING PURE AT HEART 
Aquest quartet de Nova York ens presentant el que segurament serà un dels millors àlbums de debut d’aquest any, tot un exercici de revival shoegazing i del so dels grups del C86. Un disc fresc i addictiu.
Sona a… shoegazing + C86.
El Millor… Stay Alive + Young Adult Fricition.
El pitjor… el tema estil Blondie.
GRACE/WESTLANDS. PETE DOHERTY
Primer disc en solitari de l’enfant terrible del pop britànic actual. En aquest Grace/wastelands, Doherty tira cap a terrenys mes acústics, presentant-se com un cantautor. El resultat és molt més que correcte.
Sona a… The Kinks+Down in Albion.
El millor… The last of the english roses + Palace of Bone.
El pitjor…el personatge.
THE JIM JONES REVUE. THE JIM JONES REVUE
Jim Jones no es dóna per vençut; després de liderar els imprescindibles Thee Hypnotics i formar el power trio Black Moses, torna a la primera plana musical amb els viscerals The Jim Jones Revue, un creuament entre el rock clàssic de Jerry Lee Lewis i la cruesa de Birthday Party.
Sona a… Rock n’ Roll sense adulterar.
El millor…. Tot…i un tema com Cement Mixer.
El pitjor… res de res.
PRIMARY COLOURS. THE HORRORS
Amb l’ajuda del Portishead Geoff Barrows a la producció, The Horrors sorprenen a tothom amb aquesta encertada barreja de post-punk, krautrock, shoegazer i psicodela. Un disc que sorprendrà a tots els seus detractors.
Sona a… Joy Division+My Bloody Valentine+Krautrock.
El millor… Who Can Say + New Ice Age.
El pitjor…que sense Geoff Barrows no existiria aquest disc.
THE MIRROR EXPLODES. THE WARLOCKS
Màxims exponents de la nova psicodela americana al costat de The Brian Jonestown Massacre, The Warlocks es mostren a The Mirror Explodes com uns autèntics outsiders del panorama actual, facturant un disc d’atmosferes decadents carregadesde distorsió.
Sonen a… Velvet Underground+Spacemen 3.
El millor… que fan el que volen.
El pitjor… que no arriba al nivell dels seus millors treballs.
DEL BLACK ALOHA. THE VANDELLES
Aquesta banda de Nova York debuta amb aquest disc carregat de distorsió i melodies a mig camí entre de Beach Boys i les bandes vocals dels 50. Un disc sense concessions que és alguna cosa més que un simple revival.
Sona a… Suicide + The Stooges + The Beach Boys.
El millor… Get Down + Lovely Weather.
El pitjor… la comparació massa fàcil amb Jesus and Mary Chain.
LET THE DOMINOES FALL. RANCID
Sis anys separen aquest treball del seu últim disc en estudi, però el temps sembla no passar per aquests quatre punk rockers de Califòrnia, segueixen intractables i escrivint hits memorables.
Sona a… The Clash
El millor… que són els Rancid de sempre i com més l’escoltes, més t’agrada.
El pitjor… res.
GET GUILTY. A.C NEWMAN
Segon treball en solitari del líder de The New Pornographers, un exercici de pop barroc i naïf que iguala el nivell de les millor obres de la seva banda titular.
Sona a… The New Pornographers+The Zombies.
El millor… The Heartbreak Rides i The Palace at 4 am.
El pitjor… que no deixa de ser un treball de The New Pornographers.
MIDDLE CYCLONE. NEKO CASE
Membre dels canadencs The New Pornographers, Neko Case es presenta amb aquest irregular Middle Cyclone com una cantautora més pròxima a Tori Amos que a PJ Harvey, deixant de banda l’energia de la seva banda habitual per aproximar-se a les balades.
Sona a… Tori Amos + Belinda Carlise.
El millor… People Gotta Nerve.
El pitjor… Pot arribar a fer-se avorrit.