PARALLAX. ATLAS SOUND
Sisè treball d’Atlas Sound, projecte personal del líder de Deerhunter, Bratford Cox. Després del seu debut el 2008, amb Let the Blind Lead Those Who Can See but Cannot Feel, gravat al 2007, després de publicar Cryptograms amb la banda titular, quedava ben clar que l’enfoc intimista, introspectiu de la música s’estenia a les lletres de les composicions. Logos, desglossat posteriorment en demos (els tres volums de Bedroom Databank, amb la conseqüent …continuar llegint
WELCOME 2 MY NIGHTMARE. ALICE COOPER
Welcome to my nightmare va representar el debut d‘Alice Cooper en solitari. Era 1975 i la terrorífica Alícia començava la seva aventura al marge de la seva banda amb un disc conceptual on ens narrava els malsons que vivia un personatge anomenat Steven. Aquest debut s’ha convertit amb el pas dels anys en una de les obres més recordades d’Alice Cooper, una de les seves gran obres mestres indiscutibles. Per aquest motiu, quan el cantant va anunciar …continuar llegint
YUCK. YUCK
Daniel Blumberg i Max Bloom dirigeixen aquest combo d’indie pop-rock anomenat Yuck, grup que formen amb Mariko Doi, Jonny Rogoff i Illana Blumberg. Provinents (els dos líders) de la banda Cajun Dance Party, aquest any han publicat el seu debut homònim, concretament al mes de febrer. 12 temes carregats d’influències, distorsió, melodies i bones maneres. D’entrada recorden a pesos pesats com Pavement i Sebadoh, i també a bandes …continuar llegint
CRAZY CLOWN TIME. DAVID LYNCH
Malament, si desconfiem d’algú com David Lynch, i més, a aquestes alçades de partit. No descobrirem el Lynch cineasta. I el musical? El Leonardo dels nostres temps s’ embarca en una nova aventura musical, apuntada amb els singles publicats l’any passat. A més d’implicar-se de forma directa a les bandes sonores dels seus films, va participar i produir els dos primers discs de Jule Cruise, treballar en el Lux Vixens de Jocelyn Montgomery, …continuar llegint
CONFEDERATE BUDDHA. JIMBO MALTHUS
Després d’un notable debut, la banda formada per Christopher Owens i Chet JR, amants i seguidors del pop-rock neo-clàssic, insisteix en unes constants vitals prou conegudes tractant-se del gènere que és: melodies suaus, harmonies delicades, estridències, les mínimes, i tot, per una causa més que justificada, que no és altra que la cerca de la cançó rodona. I en alguns moments ho aconsegueixen, sobretot quan més s’aproximen a les seves influències,…continuar llegint
YOGA WITH MONA. THE NORVINS
De Flamin’ Groovies, The Miracle Workers, The Moving Sidewalks, The Cynics a The Fuzztones, The Love Me Nots,Los Chicos, The Revellions, The Hollywood Sinners, The X-Ray Harpoons, Rivals, The Masonics, Niagara and The Hitman, el so que va del pop seixantes i garatge rock al protpunk està més que assegurat, i amb un nivell fora de dubte. I així ho demostren els parisencs The Norvins, amb un nou treball que atravessa timpans, martells, neurones i que sacseja… continuar llegint
GENTLE SPIRITS. JONATHAN WILSON
El debut de Jonathan Wilson posa damunt de la taula totes les cartes, armes i secrets del músic: folk-rock, alt country, melodies magnífiques, arranjaments i instrumentació el·laborada i perfeccionista, harmonies radiants, i tots els referents, des de Neil Young a Fairport Convention, ben apuntats. Músic i compositor conegut en el mundillo, i no per casualitat, i sí pel seu treball, perquè ha participat, col·laborat i gravat amb Chris Robinson (admirador confés de Wilson),…continuar llegint
AND THEM BOYS DONE SWANG. ELECTRIC BOYS
Afortunadament, hi ha persones que sí respecten la tradició del rock n’ roll, i que sí entenen que és sentir un estil de vida de forma passional i honesta; i no ens enganyem, pot arribar a ser un univers prou tancat i egocèntric, com qualsevol altre. Però, quan algú és molt seu, és perquè s’estima, perquè té una seguretat a prova de bombes, tot i que es corre el perill de no evolucionar. No és el cas de grups com els veterans suecs Electric Boys, qui de la mà del seu líder,…continuar llegint
FATHER, SON, HOLY GHOST. GIRLS
Després d’un notable debut, la banda formada per Christopher Owens i Chet JR, amants i seguidors del pop-rock neo-clàssic, insisteix en unes constants vitals prou conegudes tractant-se del gènere que és: melodies suaus, harmonies delicades, estridències, les mínimes, i tot, per una causa més que justificada, que no és altra que la cerca de la cançó rodona. I en alguns moments ho aconsegueixen, sobretot quan més s’aproximen a les seves influències,…continuar llegint
EL CAMINO. THE BLACK KEYS
Dan Auerbach i Patrick Carney eren molt conscients, alhora de crear aquest nou treball de The Black Keys, que les comparacions amb els seu anterior treball, Brothers, serien inevitables, tenint en compte la repercussió que va tenir el disc i l’estatus que han aconseguit com a banda. Segurament per això només han deixat passar un any des de l’edició del seu disc més elogiat, i han optat per sintetitzar idees, i seguir la màxima de que en molts casos menys és més…continuar llegint