Yuri Olesha és un dels grans de la literatura russa. Nascut a Elizavetgrado, avui Kirovogrado, Ucraïna, pertanyia a una família noble polaca, circumstància que li va permetre accedir a una formació universitària a Movoróssiya. Un cop finalitzats els estudis, va servir a l’Exèrcit Roig i va exercir com a periodista.
Al 1927 va publicar Envidia, la que és considerada la seva millor novel·la. Va ser rebuda en el seu moment com una intel·ligent crítica al capitalisme i a la burgesia, sent elogiada pel diari Pravda, publicació oficial del Partit Comunista des del 1918 fins el 1991. Res més lluny que l’objectiu final d’Olesha, que era criticar la mentalitat i la posició adquirides pels mandataris comunistes, els quals s’havien convertit en tot allò que més detestaven: en burgesos cobdiciosos de poder i diners.
El llibre està dividit en dues parts. En la primera part, narrada en primera persona per Nikolái Kavalérov, el protagonista de la història, comprovem la ràbia i indignació d’aquest cap a Andréi Petróvich Babichev, un mandatari comunista que l’ha acollit a casa seva com a mostra de superioritat i prepotència. Kavalérov primer agraeix el gest; però mica en mica observa que l’ Andréi Babichev el tracta com si no existís, forma amb la que tracta a tothom que no tingui el seu punt de vista grandiloqüent, pedant i totalitari de la vida. En la segona part, narrada en una tercera persona omniscient, Kavalérov coneix la realitat de la vida de Babichev, les seves penes i angoixes amagades en la seva supèrbia. Kavalérov decideix venjar-se per les contínues humiliacions.
Yuri Olesha deconstrueix el que sembla en principi enveja fins mostrar realment el que ens vol dir de la manera més súbtil: la condició humana és irreparable i insaciable; el que se sent poderós i en possessió de la veritat absoluta, tingui la ideologia que tingui, fa nosa i fa mal.