La historia falsa y otros escritos (Capitáns Swing, 2013) de Luciano Canfora és la recopilació de tres dels seus llibres, que per primera vegada es tradueixen al castellà, de la mà d’ Inés Campillo Poza, Antonio Antón i Regina López Muñoz. ¡Europa nos lo exige!, de 2012, La naturaleza del poder, de 2009, i La historia falsa, de 2008, són les obres, per aquest ordre, que hi trobarem en aquesta edició dedicada al treball del filòleg italià. Director de la revista Quaderni di Storia i de la col·lecció de texts La città antica, forma part del consell directiu de les revistes Historia y crítica, Journal of Classic Tradition i Limes, Canfora, autor de llibres com Julio César, un dictador democràtico, El misterio Tucídides o Una profesión peligrosa: la vida cotidiana de los filósofos griegos, és un dels grans classicistes europeus, expert en història antiga, literatura romana i grega, història de la tradició, estudis clàssics, política i cultura del segle XX.
¡Europa nos lo exige! és el recull de quinze assajos on Canfora sacseja la política dels darrers temps mostrant-la tal com ens podem imaginar que és: un circ a través del qual s’intenta entretenir a la ciutadania per despistar-la i deixar-la en fora de joc. Els polítics que arriben a dalt de tot són aquells que saben parlar molt sense dir res. Els polítics de la UE fan i desfan segons digui el Banc Europeu, i la majoria d’ells ho neguen. Sí que és cert que una majoria de la població acaba votant els partits de sempre, segurament per tradició, per por, o bé perquè ens creiem el circ polític, o fins i tot, formem part d’ell. Canfora se’n fa creus dels governs tècnics, com el que va patir el seu país, tot i que tampoc deixa en gaire bon lloc una esquerra més perduda que mai en un sistema on potser només tenen sentit els partits de centre i de dretes o els partits d’esquerres que s’atreveixen amb un discurs antisistema capaç de proposar alternatives per reorganitzar les cada dia més empobrides polítiques socials i bombardejar el concepte de competitivitat, que no serveix per res més que per amagar les desigualtats, o el que és pitjor, per justificar-les. Canfora fa un anàlisis polític precís i rigorós d’Europa, dels polítics, de les decisions preses arran de la crisis, utilitzant un llenguatge diàfan a ritme de científic disposat a fer-se entendre i sense judicis de valor en dibuixa un mapa racional i detallat del present. La naturaleza del poder recull onze assajos on recorre els laberints de diferents maneres d’entendre el poder, que van des del tirà a Sísif, passant per l’imperi del bé, l’elit i el poble profund, en un recorregut a través de les estructures que sotmeten la població a uns capricis i destins ben incerts. Com expert del món clàssic, Canfora es remunta a la història grega per fer-nos arribar unes reflexions indestructibles sobre la idiosincràsia d’un món que no ha canviat tant com ens pensem; inclús podríem dir que els tirans sempre existiran, tot i que dir les coses oportunes, que les paraules actuïn per damunt de tot, tal i com es troba escrit als Diàlegs de Platón, on es descobreix la relació entre la paraula i el poder. La historia falsa és la tercera del llibre, on l’autor ens avisa de la falsedat que ens rodeja i que ha estat utilitzada per enganyar i manipular una societat dispersa i resignada. Les cartes falses, utilitzades des de temps immemorables, han estat una de les eines més emprades per desfigurar la història, com és el cas de la rebuda per Antonio Gramsci quan estava a la presó. L’autor repassa una sèrie de casos que han passat a la història oficial, posant de manifest que sovint ens convertim en titelles del moment, sovint per ser excessivament benevolents i innocents.
Panoràmica de l’actualitat des de la història, anàlisi del present des del passat, exercici de memòria història, reflexió activa envers la situació política i econòmica, classe magistral intemporal, La historia falsa y otros escritos és un d’aquells llibres que ajuden a entendre més i millor el món en el que vivim. De la mà d’un dels analistes més importants tindrem l’oportunitat de riure, plorar, indignar-nos, entendre i finalment, de posar-nos drets davant de tanta injustícia, i també davant de la capacitat de Luciano Canfora per apropar-nos a aspectes que ens queden més propers i que ens afectes més del que voldríem i pensem.