Malcolm X va ser assassinat quan va canviar el seu discurs després d’emprendre un llarg viatge per La Meca i estats africans que acabaven d’independitzar-se gràcies als bons oficis dels representants de la Lliga Àrab als EUA. No només va adonar-se de com estava d’equivocat Elijah Muhammad, líder de la Nació de l’Islam i el seu oracle fins llavors. També va arribar a la conclusió que encara havia de descobrir l’islam, amb una nova mirada allunyada de la de les teories manipuladores i falses defensades per Muhammad. Varen assassinar Malcolm X un cop havia entès que negres i blancs eren part de la societat nord-americana i que per tant estaven destinats a respectar-se i a entendre’s amb igualtat de condicions. Quan havia arribat a un estat mitjà en la modificació d’actitud envers EUA i la relació entre negres i blancs, les bales assassines varen intentar silenciar el seu nou constructiu i pacífic discurs. L’autobiografia Malcom X (Capitán Swing, 2015), explicada per Alex Haley, és el document definitiu per entendre la vida i obra d’un home que va anar modulant un discurs contra els partidaris de la supremacia blanca del Sud i els partidaris encoberts de la supremacia blanca del Nord.
Malcolm X s’havia proposat modificar l’orientació del moviment negre i situar en el punt de mira els nazis ianquis. El problema negre, tot i que ell sempre havia afirmat que era el problema blanc, havia adquirit noves dimensions durant els darrers mesos de la seva vida. Una infància marcada per la pobresa i el Ku Klux Klan, una adolescència deformada per diferents reformatoris, la boxa i per un anhel impossible d’estudiar dret per la seva condició de negre, els anys de jazz, més drogues i estafes, i una formació acadèmica vinculada a una condemna de deu anys de presó i a l’aproximació a l’islam de la mà d’Elijah Muhammad, són, a grans trets, els capítols de la seva vida. Per comprendre l’evolució del seu pensament, situat durant la seva relació amb la Nació de l’Islam, en l’extremisme més radical durant la seva relació amb el suprematista negra en l’absurd d’unes teories envers l’origen de l’home i una teoria genètica que situava els negres per sobre dels blancs, l’autobiografia esdevé un document excepcional en el qual Malcolm expressa el què, el com i el perquè de tot plegat amb intensitat i transparència. En el moment en què les seves invectives vàren deixar de dirigir-se contra els EUA si no contra una part d’aquest, els citats suprematistes blancs, i també quan va allunyar-se de les postures de l’altre extrem, els suprematistes negres, Malcolm X va adonar-se que el seu paper havia de consistir a refer els lligams trencats entre negres nord-americans, la cultura africana i la cultura anglosaxona. Comprendre que aquest era el camí que conduïa a un nou sentit d’identitat col·lectiva, un paper de consciència pròpia a la història i, sobretot, en un sentit de la mateixa vàlua de l’home negre que una part de l’home blanc havia destruït. L’home que va convertir Cassius Clay en Muhammad Ali va deixar la Nació de l’Islam per crear l’ Organització de la Unitat Afroamericana, però ell, sempre atent i previsor, sabia que els seus dies podrien arribar al final en qualsevol moment. I així va ser aquell fatídic dia de febrer de 1965, el dia en el qual, em permetré el tòpic, va néixer un mite. No va acabar la feina, però sí que va deixar les coordenades per comprendre una evolució vital i moral que es va construir a base de rectificar i d’una contínua autocrítica. Quan va adonar-se de que el mal era el racisme, d’una banda i de l’altra, la figura de Malcolm X va consolidar un lloc a la història abans de que les bales assassines trunquessin una vida dedicada a comprendre la realitat de la societat nord-americana.
«Si cuando muera he conseguido arrojar alguna luz sobre cualquier verdad que contribuya a destruir el cáncer racista que corrompe el cuerpo de Estados Unidos, todo el mérito será de Alá. A mí atribuidme sólo los errores.»
Les memòries de El-Hajj Malik El-Shabazz (nom amb el que es va rebatejar a La Meca), publicades originalment el 1964, són commovedores per la seva condició de testimoni vital d’uns anys i d’uns canvis que evidencien el valor que posseeixen les forces de redempció i de la personalitat humana. L’autobiografia Malcolm X constitueix una autèntica revelació i un document imprescindible per entendre el problema blanc.
Other Articles
