Robe desferma el seu ‘Poder del Arte’ al Parc del Fòrum
Amb la força d’una tempesta i davant més de 23.000 persones, Robe es va presentar en el Parc del Fòrum en una nit que prometia ser històrica. L’antic lider de Extremoduro, que als 62 anys demostra estar encara en plena forma, ha continuat forjant el seu propi camí amb la mateixa intensitat i potència artística i així ho està demostrant en aquesta gira titulada ‘‘Ni santos ni inocentes’ que ja ha recorregut bona part de la geografia espanyola.
Des del primer acord, la música va ressonar com un torrent. Un viatge sonor de tres hores, amb una pausa de 22 minuts, on Robe va navegar entre la visceralitat del rock i la profunditat lírica i filosòfica que caracteritza la seva música, oferint un extens repertori de més de vint cançons, incloent gairebé la totalitat del seu últim àlbum ‘Se nos lleva el aire’.
Va començar amb ‘Destrozares’, y ‘Adiós cielo azul’ submergint al públic en una catarsi col·lectiva amb lletres que exploren l’amor, el desamor i la lluita interna. Acompanyat per una banda de músics versàtils, el violinista i els arranjaments de teclat, saxofon i clarinet aporten una profunditat que porta al públic des de l’èxtasi de ‘Dulce introducción al caos’ fins a la introspecció de ‘Nana cruel’ i que va dedicar a tots els menors que viuen en zones de conflicte, especialment a Gaza. I igual que va fer l’agost passat en el Festival de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, va interpretar en català una versió de ‘La sequia’ del seu amic Albert Pla just després d’aixecar al públic amb diversos temes de ‘La Ley Inata’ d’ Extremoduro.
Una primera part del concert ‘més pausada’ acabaria amb un dels grans moments de la nit amb la interpretació de ‘El poder del arte’ una cançó d’amor, redempció, esperança i art com a instrument per a aconseguir la salvació ‘Que el poder del arte / bien nos pudiera salvar / de una vida inerte / de una vida triste / de una mala muert’.
Un segon acte més ferotge començaria amb ‘Haz que tiemble el suelo’ i ‘Initeligible’ del seu últim àlbum per a continuar amb ‘Prometeo’ del disc ‘Agila’ que marcaria una fita en la carrera de Extremoduro fa ja gairebé trenta anys!. ‘Mierda de Filosofia’ de ‘Mayéutica’ just abans de buidar-se amb ‘Viajando por el interior’ i aquests laments inicials que porten a una profunda reflexió sobre la cerca de la identitat i l’autoconeixement.
La nit acabaria amb un Robe pletòric que entonaria sengles himnes com ‘Salir’, ‘Nada a perder’ i com a colofó ‘Ama, ama y ensancha el alma’ mentre un públic totalment lliurat les cantaria de principi a fi.
Un Robe musicalment més complex es va acomiadar de Barcelona agraït i reafirmant que la seva evolució artística és una travessia que encara té molt per oferir sent una de les veus més autèntiques i poètiques en l’escena del rock actual espanyol.
Other Articles
Història de las agricultures del món
